Relat: Reiki
Als pobles tothom carrega amb un
àlies o malnom. A la nostra família, a les dones, ens havien assignat de manera
taxativa el sobrenom de Manroses. Per qüetions d’índole fonètica havia
desaparegut l’alveolar fricativa sorda del substantiu i per fonètica
sintàctica, que diuen els entesos, es pronuciava d’un sol cop substantiu i
adjectiu. Bé, deixant de banda aquestes qüestions sonores, cal dir que s’ho
havien ben guanyat.
La matriarca podia presumir de fer
els calats més rectilinis i simètrics de tota la contrada, la filla gran
s’havia especialitzat en el trensat d’unes elegantíssimes bosses de mà, la
mitjana bordava com els àngels i la petita traçava el punt de creu com si es
tractés d’una obra de deliniant. Però qui s’emportà tots els honors del
sobrenom fou la néta major de la senyora Rosa. Era capaç de produir unes
ereccions equines fins als senyors més entimentats que acudien a la seua
consulta de Medicina Natural cada vegada que transferia energia universal o
reiki a través d’aquells palmells de
lliris envellutats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada