AMB DESIG
“Doncs jo veig igual l’amor. És el mateix sentiment el que, amb diversa intensitat, em lliga a tot el que m’estimo. Ara bé, en cada cas, aquest únic amor pren una particular coloració. Al pare se l’estima amb respecte, al germà amb companyonia, a Déu amb esgarrifança, al fill se’l deu estimar amb orgull, a la dona se l’estima amb desig”.
Soc el teu desig quan em dius que ens hem d'escriure més sovint, quan em parles de la lluna, quan t'encises amb Torres, quan et recordo una cançó, quan t'oblides que estic esperant una resposta, quan em dius que em trucaràs, quan el dia lluminós et torna tebi, quan veus als núvols el nostre amor...
Som els dos personatges que es troben a la serra i voleien lliures com falzies. Caldrà deixar de viure en paral·lel i et seré pàtria amiga, batec suau, somni de la teua aigua, verd de pau... No triguis, amor, la terra de xiprers i palmes s'acosta.
