Mentides

microrelat: Mentides

Pertanyia a una espècie omnívora, tot s'ho anava empassant. Devorava paraules, estructures, imatges, records, gemecs i xuclava les ferides més endanyades, més doloroses. Portava els comptes de totes les síl·labes mortes arran dels llavis febrosos de tantes confessions.

El que escrivia havia pres un cos ple de vida, però només es respiraven somnis sense ànima, sense esglai... Havia estat tan ingenu que es creia que la literatura parlava de la seua vida... La literatura era una fal·làcia esperpèntica i caricaturesca d'una vida que mai havia esdevingut. Quina bestiesa haver de llegir tantes mentides!

Arbre

microrelat: Arbre

Si us hagués de dir per què ploro, caldria que sabéssiu que des que naixem gemeguem per vindre en aquest teatre de malalts mentals. Només els arbres són humils. Quan la rosada fa un gest de tendra carícia, deixen anar un parell de brots que insinuen dues fulles tímides i lleugerament espantades. I, quan el mestral s'enfureix sense cap motiu amb les seues branques, vinclen el tronc en la mesura que els és possible per fer més lleuger el dolor de l'embestida. Després els veureu tan serens que sembla mentida que hagin patit i gaudit tant en aquesta vida.