Aniversari

microConte: Aniversari

Ella entra concentrada i avui la veig diferent, sé que avui compleix anys però no li diré res...

M’ha sorprès que avui no es demani un cafè, deu ser per donar-li un toc diferent. Ella avui està bellíssima i li petonejaria les mans que sempre les duu plenes d’estels i d’ales de colom. Però no li he pogut dir res, perquè un aniversari és una cosa íntima quan et fas gran.  M’he pres el cafè i he esperat pacient que algú pogués descobrir-li el secret.

El meu únic desig era caure sense fer-hi esment prop de la seua galta i olorar la vida que hi ha prop dels seus ulls. Però ella és bellugadissa com la cua de congre i l’atzar vol que no em pugue acostar perquè, cada cop que ho faig, li vessa el cafè i fuig a netejar-se com una llúdriga esmunyedissa que té recel dels seus cadells.

Existencialisme Escoffet

microConte: Existencialisme Escoffet

L'univers és una cambra fosca i els hòmens esdevenen ics que passegen amb la pistola carregada per si de cas cal defensar un ésser que ells creuen indefens. El paisatge esdevé un text emmarcat dintre un document word i si fas un poema és per convicció que algú el llegirà i a l'endemà possiblement l'oblidarà.

Sherezade

microConte: Sherezade

Sherezade li escriu cada nit un missatge que emplena de delicadesa i enginy. La remor de les ones prop de la balconada li confirma que l'ampolla ha arribat a bon port, que el periple ha estat extenuant però exitós. Sherezade s'entreté en cada mot com si hi concentrés tota la capacitat d'un orfebre o d'un ceramista per crear una petita obra nascuda de la necessitat de concentrar perfum de vida i de mort.

La por

microConte: La por

Fa dies que l'ha invaït de cop i volta una por extrema que l'envolta com aquelles anelles de Saturn que no saps si acaben sent visibles o només apareixen en els manuals infantils d'astronomia. Li fa por la incipient fragilitat del pare, li fa por que perdi contínuament les claus i no sàpiga on les ha posades, li fa por el seu matrimoni perquè tot és tan envellutat i fàcil que de tant en tant necessita fumar-se un poc de marihuana per a animar-se, li fa por ser una dona fidel a l'home, als fills, als pares i, si cal, a la pàtria, li fa por que un noi que calça un quaranta-tres li digue "mare" amb una naturalitat tan pueril com inquietant, li fa por ser una mare extremadament servicial i que pugue arribar a ser la mare d'un il·luminat, d'un poeta, d'un obrer o d'un jihadista, li fa por plantar-li el plat a taula a un desconegut que li diu "mare", per això li fa por estimar en extrem aquelles criatures dolcíssimes, li fa por arribar massa prompte a la feina no sigue cas que li vegen massa interès de sobresaltar, li fa por no poder parlar del plaer obscè que sent quan fa l'amor amb un desconegut en somnis, li fa por sentir excitació quan no és el moment, li fa por ser tan demòcrata, tan forta, tan enigmàtica, li fa por que els veïns vegen que té algun moble d'Ikea i també li fa por que algun dia no tingue res a perdre. Però el que més por li fa és no poder ser ella mateixa com mai ho havia estat.

L'astor

microConte: L'astor

No necessito ningú, vull ser lliure, ferotge, solitària, salvatge com un astor. No vull sentir cap mena de dolor, no el vull integrar en cap racó meu. Diuen que el sentiment del dolor és quan un estima i no sap cap a on ha de portar aquest sentiment, per això fa patir. Ara volo com l'astor amb les ales ben estirades, la mirada ferma i amb el timó de la cua que em  porta a llocs nous que no em són gens familiars i això em fa oblidar el dolor, el dolor de no poder veure amb claredat els colors d'una posta de sol o la sinuosa corba del meandre que vol ser riu.

Sledge dogs

microConte: Sledge dogs

Morgana té els llavis entreoberts i està plena de desig. Té un desig irreprimible de tornar a ser mare. Les muntanyes s'erigeixen al seu davant sublims, poderoses i arrebossades de neu als pics. La neu li excita la ment i li endureix els mugrons. Entreveu un trineu de gossos que dirigeix un home dur, de faccions primitives i mans rudes. És l'home. Hi puja al trineu i en cap moment li dirigeix una mirada directa, però, de reüll hi veu com observa els seus moviments i com es fixa en els seus cabells rogencs i esbullats de fada fetillera. La cabellera de l'home voleia com les cues dels gossos, com si fóra de fil d'aram  i amara les narius de Morgana tot produint un efecte marejador per la barreja d'olors de cedre, gerds i marihuana.

 La debilitat dels hòmens comença per les olors, un home dèbil necessita desprendre unes olors determinades. Els hòmens dèbils, a més, necessiten aconsellar, instruir i renyar. Els hòmens dèbils amaguen la gelosia dintre de paraules amables i són incapaços de deixar anar un mot d'agraïment. Els hòmens dèbils necessiten airejar el seu poder.

 L'home del trineu es veu perseguit per Morgana i corre al precipici dels desitjos. Aquella mena de guerrer de la neu és capaç de caçar un cérvol només per a ella, també pot ser el més veloç baixant una muntanya de neu i pot pedalar fins a gairebé la mort pendents inimaginables i sagnants. Però mai aconseguirà la fortalesa d'una dona com Morgana, més bruixa que fada. Una dona que mira als ulls i que no té por de res ni de ningú. Morgana ha parlat amb la mort cara a cara i no necessita desviar la mirada, també ha baixat als inferns i ha resistit espartanament l'olor de carn bullida, l'olor de la misèria humana.

 Diuen que els fills barons són producte de l'atzar o de les circumstàncies, potser com les filles femelles, però la majoria de les vegades és la mare qui ho decideix. Morgana vol un fill baró però li ensenyarà a no seguir el rol de l'estupidesa, li ensenyarà a ser un home fort que es deixe renyar, que es deixe aconsellar i que es deixe estimar. Només així podrà mirar als ulls de les dones fortes com la seua mare sense por a ser dèbilment descobert.

Quan ella dorm...

microConte: Quan ella dorm...

Ja fosqueja. Ram-ram, les onades fan veus estrafetes quan s'arramben al roquissar. La meua petita s'adorm. Ram-ram, les dues sirenes de cabells esbullats tenen la panxeta plena de guatiné i li amoroseixen les galtes i li arrepleguen l'alè en un potet per endur-se'l mar endins en un barquet fet de la closqueta d'una nou. Ram-ram, la menuda puja al bot minúscul que té les veles de paper de fumar i es troba amb una juriola que saltironeja elegant entre l'escuma feta de sucre de fira. I li he de clamar perquè no xarrotege amb aquella galera que sembla una amantis esmolant les potetes serrades. Elles es pensen que no les sento però he escoltat paraules com desitjos, encanteris i beuratges de menta... I de sobte, arriba un caragol de mar punxegut i trist que li dóna bons consells. Li diu que no es face vella abans d'hora, que li vaja canviant l'aigua del cor com  quan poses en remull l'abadejo, que, si cal, puge al tren equivocat i es deixe bressolar en un passeig enigmàtic i meravellós, que recompte les síl·labes d'un vers petit per veure si encara li sobren paraules i que es deixe enganyar de tant en tant. Llavors li parla de l'amor i li diu que de vegades sentirà una fiblada al mig del pit sobretot quan ensopegue amb un nom capritxós que no pare de vindre-li al cap. Aquesta fiblada se li repetirà cada vegada que el mire o la mire als ulls, perquè llavors tot es quedarà en silenci i només veurà aquell iris preocupat i delerós de parar el temps. Li recomana que no faça la veu trista per telèfon perquè el pitjor que et pot passar és que et moris i no hages sabut estimar de debò algú. El caragol calla i marxa. Ella manté els orificis de les entranyes ben oberts. Adormida profundament se li escapa un somriure i jo li esgarrapo amb els ulls i me'l guardo per sempre a la caixeta de música on balla una sireneta amb cua de lluentons.