microConte: L'astor
No necessito ningú, vull ser lliure, ferotge, solitària, salvatge com un astor. No vull sentir cap mena de dolor, no el vull integrar en cap racó meu. Diuen que el sentiment del dolor és quan un estima i no sap cap a on ha de portar aquest sentiment, per això fa patir. Ara volo com l'astor amb les ales ben estirades, la mirada ferma i amb el timó de la cua que em porta a llocs nous que no em són gens familiars i això em fa oblidar el dolor, el dolor de no poder veure amb claredat els colors d'una posta de sol o la sinuosa corba del meandre que vol ser riu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada