divendres, 27 de novembre del 2015

Engabiats


microconte: Engabiats

Resultat d'imatges de pajaros pequeños diamantes

Ell és fruiter i ella ven ocellets diamant i conillets d'Angora a la parada del davant i els he estat observant. Els seus cossos desprenen com una mena d'esquerdes internes que en qualsevol moment podrien esdevenir bocinets de porcellana que mai més es podran enganxar. Estan trencats tot i que es mostren sencers. Aquest dolor es propaga de tal manera com quan fas un pastís de mançanetes agres banyat amb anís i suc de llimona. Avui, mirant el seu sofriment he sabut que aviat cauria malalta perquè el sofriment dels altres et torna com de vidre.

Un fill

microconte: Un fill




El pare només es preocupa pels diners. Sóc petit, vull vomitar. El pare mai em ve a veure als entrenaments de futbol. Sóc petit, em roda el cap. El pare fa veure que sempre té molta feina. Sóc petit, tinc fred. El pare mai riu amb mi. Sóc petit, he de tancar fort els ulls. El pare no sap quin número de sabata calço i no entén perquè la mare em compra tantes sabates.
Ja sóc gran i gairebé ni vomito, ni em roda el cap, ni sóc fredolic, ni he de tancar fort els ulls com quan en una pel·lícula surt el monstre que s’assembla tant a aquell dels meus malsons. A més, ja calço un quaranta-tres i els meus peus són iguals que els del pare però la mare sempre em diu que són més bonics. També m'ha promès que em buscarà un home que no li face res de passar fred a les grades mentre entreno.

dilluns, 16 de novembre del 2015

Xiquets de guerra


microConte: Xiquets de guerra


Hi va haver un menut que aconseguí de sortir d'aquell horror. Es va refugiar justament en un plec d'ala transparent i envellutada. S'havia deixat anar en els seus braços delicats car li inspirava tanta pau respirar aquell blanc ple de consciència. No tenia por, aquells braços el tenien guarit de tot mal, només així podia entendre els bassals de sang, l'horror dels crits dels altres nins, les pedres que amagaven els trossos de les dones de casa, Asma!, Karima!

Aquells hòmens no havien après res, desconeixien com s'inclinaven els cossos de les espigues cada tardor, desconeixien el xiulet de les falzies i el xuclar golut d'un nin arrapat al pit de sa mare.

Asma!, Karima! On sou?? Se les imaginava conjugant l'aroma de les roses en aquell jardí subterrani. És difícil respirar i és difícil no contenir els crits i el dolor que li ofega la veu. Els hòmens covards no saben estimar i no escriuen cap història vertadera.

Asma! Karima!, us estimo i només els poetes podran  fer-vos  versos de dolor. El malestar arrossega els jocs, les  mirades, els déus i els cants. Ara la sang i les llàgrimes m'estreneyen els polsos i l'odi es rebolca convuls enmig del fang. Asma!, Karima!...

dimarts, 10 de novembre del 2015

Només era una cançó...



microConte: Només era una cançó...

Resultat d'imatges de dibujo de lagrimas de bebe

No entenc res, sóc petit, encara ni camino i la mare no m'entén... Em diu que no he de tindre por, que només és una cançó, només és una cançó... I ella canta, però ha de parar, tot i que només és una cançó. Les paraules bateguen, glateixen i s'enfonsen com les ombres enmig d'una tempesta. Això fa dies que ho he comprès. Les paraules poden fer mal i, cada vegada que l'Stewart diu  "the stars in the sky don't mean nothing...", jo ploro i ploro amb unes llàgrimes gruixudes i molt calentes que m'envermelleixen les galtes i els ulls. I la mare somriu amb un gest d'incomprensió mal dissimulada i para i em diu que no plori, que només és una cançó. I jo encara no li puc cridar  que és més que això, que les paraules bateguen indefenses i esllanguides enmig d'aquella música i no puc parar de plorar.

dilluns, 9 de novembre del 2015

Delicatessen

microConte: Delicatessen
Deixa rastres d'osmant, sàndal i cedre en cada onada i ella ho recull i ho posa a reposar en versos fets de batecs minúsculs d'ales de papallona...

diumenge, 8 de novembre del 2015

Diumenge

microConte: Diumenge



Si tens plans per a esdevenir un suïcida, cal que sàpigues que diumenge és el dia ideal, sobretot a partir de les tres de la tarda. Diumenge és el dia més compromès de la setmana, ja que, si no tens cap pla com ara anar a fer bolets o organitzar una dinada amb una colla famolenca de carn a la brasa i alcohol a dojo, pots trobar-te tota la tarda sol amb tu mateix i això esdevé molt perillós... Enfrontar-se a les soledats personals pot arribar a ser una davallada als inferns més traumàtics i esgarrifosos.

És per això que els experts recomanen unes pautes de conducta a tenir en compte:

1. Diumenge és el dia ideal per a deixar entrar els rajos de l'astre més sufocat del sistema per entre els foradets de la persiana de l'habitació, és per això que cal assegurar-se de no abaixar-la massa dissabte a la nit.
2. Diumenge pots mesurar el llit i veure que és extremadament petit perquè al final acaba ple de gent que va apareixent amb cara inflada i cabells desbocats.
3. Diumenge l'aigua de la dutxa és més refrescant i et deixa la pell més nova i lluent així com els cabells que no saps per quina raó brillen més.
4. Diumenge assoleiat és sinònim de diari sota el braç, patinets voladors i vermut amb sifó vora el bar més marítim de la població.
5. Diumenge és dia de menjar preparat i de postres ben carregades de coco ratllat i de melmelada de gerds.
6. Diumenge a la tarda pots escriure un poema o un conte on el personatge principal sigue un suïcida que coneix una fada petita amb ales a l'esquena i fan tota la tarda l'amor com dues bèsties selvàtiques a sobre de la corol·la d'una Ismelia Versicolor i acaben feliçment casats i passen molts diumenges junts i feliços menjant aquelles postres de coco i gerds.
7. Diumenge cal posar-se la roba de diumenge i sortir al món tot dient que t'han florit els pensaments violats que feia dues setmanes havies plantat amb devoció i fe desmesurada i que són flors rebels i contràries a les crisis existencials.

Una tarda amb Mario

microConte: Una tarda amb Mario


Resultat d'imatges de el beso gustav klimt



-Veus aquells dos que estan a l'esquerra del roure? Estan parlant i sembla que les paraules romanen commogudes mirant-los -em diu Mario.
-Semblen figuretes fetes de boira i ella duu un pomet lleuger de pensaments al costat de  l'orella dreta i ell rosega una branqueta finíssima d'olivera -li matiso.
-S'han d'estimar amb valor per a salvar-se... -quasi ho xiuxiueja Mario.
-El corrent tel·lúric que emeten els seus cossos desprèn una força que gairebé tothom pot percebre...I això és el que els pot salvar: que tothom sigue conscient d'aquesta atracció menys ells -li remarco impúdicament.
-De vegades hom avança a paupons, vacil·lant... No importa la distància ni l'horari... -són ara les paraules codificades de Mario.
-Doncs, aquells dos sembla que no vacil·len, tenen ben clar el que no s'han de dir. Saben que la seua complicitat perviurà mentre perdure el silenci de certes paraules i així resten ben nuats com  garbes d'arròs amb un vencill ferm -li rebato un xic ronsera.
-Però és una llàstima que siguen les quatre i les cinc i les sis i que no estiguen junts...-deixa anar Mario amb certa nostàlgia.
-Sí que estan junts; ella continua recolzada al roure i sembla que ell li està recitant els últims versos de "Táctica y estrategia" de Benedetti. No t'arriben els ecos de les seues paraules commogudes?-li pregunto amb coqueteria femenina.

dissabte, 7 de novembre del 2015

Brillant

microConte: Brillant 

 Resultat d'imatges de mariposas

"Ets grassa, ets lletja, ets rara, ets ximple, ets inútil, ets dolenta i no faràs mai res de profit perquè, a més, ets dona..."

Baina s'ho guardà amb pany i clau ben a dins. Baina era una noia africana que no feia gens d'honor al significat del seu nom.

Baina ara és una dona brillant i no pas perquè sigui una persona cèlebre ni famosa sinó perquè és com una mena de papallona embogida que avança fent giravolts i marrades, canvia de direcció i sembla que es fa la distreta amb la seua destinació final. Però s'arrapa amb força a la flor més preciosa i li xucla tot el que pot per sentir-se esvelta, bella, única, sàvia, meravellosa i tan delicada que és capaç de brillar com aquella clau que tanca ben fort tot allò que fa anys la feia plorar fins a l'extenuació a les nits.

divendres, 6 de novembre del 2015

Dubtes

 microConte: Dubtes



Dubtava de l'existència del pare suprem però sabia que amb la seua immensa saviesa sabria perdonar-lo per dubtar. I si, a més, Déu fóra una dona, dubtarien junts.

Plans

microConte: Plans

 Resultat d'imatges de jon lenon
 
S'entretenia planificant una existència millor i, mentrestant, li anava passant la vida com aquell que entra a imatges de Google cercant la posta de sol més impressionant.

Sons de Ludwig van Beethoveen

microConte:Sons de Ludwig van Beethoveen
 Resultat d'imatges de arrels
Si has de trencar el silenci hauries d'emetre sons més bells que aquells que fan les arrels dels arbres quan s'estremeixen a sota de la terra humida de pluja.

dijous, 5 de novembre del 2015

L'hora del pati



microConte: L'hora del pati
 
 
Resultat d'imatges de jugando a futbol en el patio
 
És molt despistat... Sempre es deixa algun llibre, algun full d'exercicis, l'agenda escolar, les ulleres de vista... Avui la  mare ha trobat damunt del llit un mapa on ha dibuixat com arribar fins a la muntanya dels desitjos impossibles. Haurà d'esperar un temps per aconseguir aquell xut tan gloriós a l'hora del pati...

Mèmòria

microConte: Memòria
 
Resultat d'imatges de begònies
 
Té pèrdues de memòria. Se li ha oblidat l'olor del seu somriure. Ara es dedica a plantar begònies al verger de l'entrada, li fan memòria que al costat d'aquella fragància pot oblidar fàcilment els mals quotidians...

Trots indecisos

microConte: Trots indecisos

 Resultat d'imatges de temor
L'Arnal és professor d'equitació i sap que el primer principi més bàsic per tractar amb cavalls i genets és que s'ha de ser solidari i pacient. Solidari perquè, quan un és un instructor, ha de cedir sense reserves tots els seus coneixements al genet novell i pacient perquè el que menys fa un instructor és ensenyar; sovint ha d'aprendre ell mateix les tècniques que li serviran per instigar subtilment cavall i muntador a fer el que ell vol.
Si pot, tria eugues per a les classes; considera que són superiors en molts aspectes als mascles. Són capaces d'autogovernar-se elles mateixes i s'aprenen més ràpidament les lleis del circuit i això li crea un sentiment d'atracció inevitable i golut cap a elles. Una euga dòcil però de galop ferm i segur pot desarmar el més pintat. Hi ha mascles preciosos de pell lluent i cames fibroses que se saben bells i de sang furiosa però, si els detecta un punt de por i d'indecisió, llavors esdevenen bèsties espantadisses que toquen de puntetes el sol de l'hipòdrom, sense gairebé aixecar pols, i això és el pitjor que li pot passar a un cavall... Aquests cavalls es creen com una mena d'air-bag emocional i sensorial i sovint se'ls entela la vista en un més enllà llunyà  i inabastable.

diumenge, 1 de novembre del 2015

Perles negres

microConte: Perles negres


Biblioteca de Nueva York Desayuno con diamantes

Holly s'atura a l'aparador de la  prestigiosa joieria novaiorquesa Tiffany. Holly avui porta ulleres de sol per amagar aquella boira que de tant en tant li impedeix de sentir-se a dalt del núvol. El luxe de les perles negres de l'aparador l'embriaga i té la sensació que ningú li pot fer mal, se sent dintre d'un cercle de bonior i comfortabilitat.
A les cinc ha quedat amb el seu amic Paul. Paul és escriptor i veí de Holly i ha quedat a la biblioteca pública de la Cinquena Avinguda. Ell li llegeix una  descripció exquisida dels llacs de Central Park de l'última novel·la de Capote. És un moment màgic on Holly té la mateixa sensació com quan es concentra davant les perles negres de Tiffany. Paul ha de parar per signar el seu últim exemplar publicat i ella repassa amb els dits totes aquelles lletres que s'entrellacen com les baules de la cadena d'un collaret.

Mosca

 microConte: Mosca
 Resultat d'imatges de mosca

El meu petit ha començat a anar al lavabo sol, puja a dalt d'una banqueta de color blau turquesa i comença a fer dibuixos amb el raig d'orina que va sortint, cosa que esdevé una mica enutjosa si  hi vas tot seguit.
Avui ha pujat a dalt de la banqueta i quan obria la tapa s'ha adonat que hi havia una mosca just al punt on comença l'aigua de la tassa del vàter. S'ha assegurat d'apuntar bé el rajolí i no s'ha bellugat gens ni mica. La mosca es manté inalterable com si fóra un tatuatge i el petit cada vegada apunta més hàbilment, ja no dibuixa vuits amb el rajolí groguenc... Ho he vist com un mal auguri del seu futur creatiu i he fet vindre un obrer a casa perquè em canviï la tassa del vàter amb la mosca impresa per un altra de color vainilla.

Homes i dones

microConte: Homes i dones
 Resultat d'imatges de silueta hombre mujer lavabos
L'home és un animal irracional, ho prova el fet que de vegades va a dormir sense son, menja sense gana i estima sense cor. La dona és un ésser ben paradoxal perquè de vegades no dorm a pesar de la son, no menja malgrat la gana i, quan no estima, li fa mal el cor.
Els economistes estan investigant quina incidència pot tindre tot això en els moviments borsaris.