Aniversari

microConte: Aniversari

Ella entra concentrada i avui la veig diferent, sé que avui compleix anys però no li diré res...

M’ha sorprès que avui no es demani un cafè, deu ser per donar-li un toc diferent. Ella avui està bellíssima i li petonejaria les mans que sempre les duu plenes d’estels i d’ales de colom. Però no li he pogut dir res, perquè un aniversari és una cosa íntima quan et fas gran.  M’he pres el cafè i he esperat pacient que algú pogués descobrir-li el secret.

El meu únic desig era caure sense fer-hi esment prop de la seua galta i olorar la vida que hi ha prop dels seus ulls. Però ella és bellugadissa com la cua de congre i l’atzar vol que no em pugue acostar perquè, cada cop que ho faig, li vessa el cafè i fuig a netejar-se com una llúdriga esmunyedissa que té recel dels seus cadells.

Existencialisme Escoffet

microConte: Existencialisme Escoffet

L'univers és una cambra fosca i els hòmens esdevenen ics que passegen amb la pistola carregada per si de cas cal defensar un ésser que ells creuen indefens. El paisatge esdevé un text emmarcat dintre un document word i si fas un poema és per convicció que algú el llegirà i a l'endemà possiblement l'oblidarà.

Sherezade

microConte: Sherezade

Sherezade li escriu cada nit un missatge que emplena de delicadesa i enginy. La remor de les ones prop de la balconada li confirma que l'ampolla ha arribat a bon port, que el periple ha estat extenuant però exitós. Sherezade s'entreté en cada mot com si hi concentrés tota la capacitat d'un orfebre o d'un ceramista per crear una petita obra nascuda de la necessitat de concentrar perfum de vida i de mort.

La por

microConte: La por

Fa dies que l'ha invaït de cop i volta una por extrema que l'envolta com aquelles anelles de Saturn que no saps si acaben sent visibles o només apareixen en els manuals infantils d'astronomia. Li fa por la incipient fragilitat del pare, li fa por que perdi contínuament les claus i no sàpiga on les ha posades, li fa por el seu matrimoni perquè tot és tan envellutat i fàcil que de tant en tant necessita fumar-se un poc de marihuana per a animar-se, li fa por ser una dona fidel a l'home, als fills, als pares i, si cal, a la pàtria, li fa por que un noi que calça un quaranta-tres li digue "mare" amb una naturalitat tan pueril com inquietant, li fa por ser una mare extremadament servicial i que pugue arribar a ser la mare d'un il·luminat, d'un poeta, d'un obrer o d'un jihadista, li fa por plantar-li el plat a taula a un desconegut que li diu "mare", per això li fa por estimar en extrem aquelles criatures dolcíssimes, li fa por arribar massa prompte a la feina no sigue cas que li vegen massa interès de sobresaltar, li fa por no poder parlar del plaer obscè que sent quan fa l'amor amb un desconegut en somnis, li fa por sentir excitació quan no és el moment, li fa por ser tan demòcrata, tan forta, tan enigmàtica, li fa por que els veïns vegen que té algun moble d'Ikea i també li fa por que algun dia no tingue res a perdre. Però el que més por li fa és no poder ser ella mateixa com mai ho havia estat.

L'astor

microConte: L'astor

No necessito ningú, vull ser lliure, ferotge, solitària, salvatge com un astor. No vull sentir cap mena de dolor, no el vull integrar en cap racó meu. Diuen que el sentiment del dolor és quan un estima i no sap cap a on ha de portar aquest sentiment, per això fa patir. Ara volo com l'astor amb les ales ben estirades, la mirada ferma i amb el timó de la cua que em  porta a llocs nous que no em són gens familiars i això em fa oblidar el dolor, el dolor de no poder veure amb claredat els colors d'una posta de sol o la sinuosa corba del meandre que vol ser riu.

Sledge dogs

microConte: Sledge dogs

Morgana té els llavis entreoberts i està plena de desig. Té un desig irreprimible de tornar a ser mare. Les muntanyes s'erigeixen al seu davant sublims, poderoses i arrebossades de neu als pics. La neu li excita la ment i li endureix els mugrons. Entreveu un trineu de gossos que dirigeix un home dur, de faccions primitives i mans rudes. És l'home. Hi puja al trineu i en cap moment li dirigeix una mirada directa, però, de reüll hi veu com observa els seus moviments i com es fixa en els seus cabells rogencs i esbullats de fada fetillera. La cabellera de l'home voleia com les cues dels gossos, com si fóra de fil d'aram  i amara les narius de Morgana tot produint un efecte marejador per la barreja d'olors de cedre, gerds i marihuana.

 La debilitat dels hòmens comença per les olors, un home dèbil necessita desprendre unes olors determinades. Els hòmens dèbils, a més, necessiten aconsellar, instruir i renyar. Els hòmens dèbils amaguen la gelosia dintre de paraules amables i són incapaços de deixar anar un mot d'agraïment. Els hòmens dèbils necessiten airejar el seu poder.

 L'home del trineu es veu perseguit per Morgana i corre al precipici dels desitjos. Aquella mena de guerrer de la neu és capaç de caçar un cérvol només per a ella, també pot ser el més veloç baixant una muntanya de neu i pot pedalar fins a gairebé la mort pendents inimaginables i sagnants. Però mai aconseguirà la fortalesa d'una dona com Morgana, més bruixa que fada. Una dona que mira als ulls i que no té por de res ni de ningú. Morgana ha parlat amb la mort cara a cara i no necessita desviar la mirada, també ha baixat als inferns i ha resistit espartanament l'olor de carn bullida, l'olor de la misèria humana.

 Diuen que els fills barons són producte de l'atzar o de les circumstàncies, potser com les filles femelles, però la majoria de les vegades és la mare qui ho decideix. Morgana vol un fill baró però li ensenyarà a no seguir el rol de l'estupidesa, li ensenyarà a ser un home fort que es deixe renyar, que es deixe aconsellar i que es deixe estimar. Només així podrà mirar als ulls de les dones fortes com la seua mare sense por a ser dèbilment descobert.

Quan ella dorm...

microConte: Quan ella dorm...

Ja fosqueja. Ram-ram, les onades fan veus estrafetes quan s'arramben al roquissar. La meua petita s'adorm. Ram-ram, les dues sirenes de cabells esbullats tenen la panxeta plena de guatiné i li amoroseixen les galtes i li arrepleguen l'alè en un potet per endur-se'l mar endins en un barquet fet de la closqueta d'una nou. Ram-ram, la menuda puja al bot minúscul que té les veles de paper de fumar i es troba amb una juriola que saltironeja elegant entre l'escuma feta de sucre de fira. I li he de clamar perquè no xarrotege amb aquella galera que sembla una amantis esmolant les potetes serrades. Elles es pensen que no les sento però he escoltat paraules com desitjos, encanteris i beuratges de menta... I de sobte, arriba un caragol de mar punxegut i trist que li dóna bons consells. Li diu que no es face vella abans d'hora, que li vaja canviant l'aigua del cor com  quan poses en remull l'abadejo, que, si cal, puge al tren equivocat i es deixe bressolar en un passeig enigmàtic i meravellós, que recompte les síl·labes d'un vers petit per veure si encara li sobren paraules i que es deixe enganyar de tant en tant. Llavors li parla de l'amor i li diu que de vegades sentirà una fiblada al mig del pit sobretot quan ensopegue amb un nom capritxós que no pare de vindre-li al cap. Aquesta fiblada se li repetirà cada vegada que el mire o la mire als ulls, perquè llavors tot es quedarà en silenci i només veurà aquell iris preocupat i delerós de parar el temps. Li recomana que no faça la veu trista per telèfon perquè el pitjor que et pot passar és que et moris i no hages sabut estimar de debò algú. El caragol calla i marxa. Ella manté els orificis de les entranyes ben oberts. Adormida profundament se li escapa un somriure i jo li esgarrapo amb els ulls i me'l guardo per sempre a la caixeta de música on balla una sireneta amb cua de lluentons.

Engabiats

microconte: Engabiats

Ell és fruiter i ella ven ocellets diamant i conillets d'Angora a la parada del davant i els he estat observant. Els seus cossos desprenen com una mena d'esquerdes internes que en qualsevol moment podrien esdevenir bocinets de porcellana que mai més es podran enganxar. Estan trencats tot i que es mostren sencers. Aquest dolor es propaga de tal manera com quan fas un pastís de mançanetes agres banyat amb anís i suc de llimona. Avui, mirant el seu sofriment he sabut que aviat cauria malalta perquè el sofriment dels altres et torna com de vidre.

Un fill

microconte: Un fill

El pare només es preocupa pels diners. Sóc petit, vull vomitar. El pare mai em ve a veure als entrenaments de futbol. Sóc petit, em roda el cap. El pare fa veure que sempre té molta feina. Sóc petit, tinc fred. El pare mai riu amb mi. Sóc petit, he de tancar fort els ulls. El pare no sap quin número de sabata calço i no entén perquè la mare em compra tantes sabates.

Ja sóc gran i gairebé ni vomito, ni em roda el cap, ni sóc fredolic, ni he de tancar fort els ulls com quan en una pel·lícula surt el monstre que s’assembla tant a aquell dels meus malsons. A més, ja calço un quaranta-tres i els meus peus són iguals que els del pare però la mare sempre em diu que són més bonics. També m'ha promès que em buscarà un home que no li face res de passar fred a les grades mentre entreno.

Xiquets de guerra

microConte: Xiquets de guerra

Hi va haver un menut que aconseguí de sortir d'aquell horror. Es va refugiar justament en un plec d'ala transparent i envellutada. S'havia deixat anar en els seus braços delicats car li inspirava tanta pau respirar aquell blanc ple de consciència. No tenia por, aquells braços el tenien guarit de tot mal, només així podia entendre els bassals de sang, l'horror dels crits dels altres nins, les pedres que amagaven els trossos de les dones de casa, Asma!, Karima!

Aquells hòmens no havien après res, desconeixien com s'inclinaven els cossos de les espigues cada tardor, desconeixien el xiulet de les falzies i el xuclar golut d'un nin arrapat al pit de sa mare.

Asma!, Karima! On sou?? Se les imaginava conjugant l'aroma de les roses en aquell jardí subterrani. És difícil respirar i és difícil no contenir els crits i el dolor que li ofega la veu. Els hòmens covards no saben estimar i no escriuen cap història vertadera.

Asma! Karima!, us estimo i només els poetes podran  fer-vos  versos de dolor. El malestar arrossega els jocs, les  mirades, els déus i els cants. Ara la sang i les llàgrimes m'estreneyen els polsos i l'odi es rebolca convuls enmig del fang. Asma!, Karima!...

Només era una cançó...

microConte: Només era una cançó...

No entenc res, sóc petit, encara ni camino i la mare no m'entén... Em diu que no he de tindre por, que només és una cançó, només és una cançó... I ella canta, però ha de parar, tot i que només és una cançó. Les paraules bateguen, glateixen i s'enfonsen com les ombres enmig d'una tempesta. Això fa dies que ho he comprès. Les paraules poden fer mal i, cada vegada que l'Stewart diu  "the stars in the sky don't mean nothing...", jo ploro i ploro amb unes llàgrimes gruixudes i molt calentes que m'envermelleixen les galtes i els ulls. I la mare somriu amb un gest d'incomprensió mal dissimulada i para i em diu que no plori, que només és una cançó. I jo encara no li puc cridar  que és més que això, que les paraules bateguen indefenses i esllanguides enmig d'aquella música i no puc parar de plorar.

Delicatessen

microConte: Delicatessen

Deixa rastres d'osmant, sàndal i cedre en cada onada i ella ho recull i ho posa a reposar en versos fets de batecs minúsculs d'ales de papallona...

Diumenge

microConte: Diumenge

Si tens plans per a esdevenir un suïcida, cal que sàpigues que diumenge és el dia ideal, sobretot a partir de les tres de la tarda. Diumenge és el dia més compromès de la setmana, ja que, si no tens cap pla com ara anar a fer bolets o organitzar una dinada amb una colla famolenca de carn a la brasa i alcohol a dojo, pots trobar-te tota la tarda sol amb tu mateix i això esdevé molt perillós... Enfrontar-se a les soledats personals pot arribar a ser una davallada als inferns més traumàtics i esgarrifosos.

És per això que els experts recomanen unes pautes de conducta a tenir en compte:

1. Diumenge és el dia ideal per a deixar entrar els rajos de l'astre més sufocat del sistema per entre els foradets de la persiana de l'habitació, és per això que cal assegurar-se de no abaixar-la massa dissabte a la nit.

2. Diumenge pots mesurar el llit i veure que és extremadament petit perquè al final acaba ple de gent que va apareixent amb cara inflada i cabells desbocats.

3. Diumenge l'aigua de la dutxa és més refrescant i et deixa la pell més nova i lluent així com els cabells que no saps per quina raó brillen més.

4. Diumenge assoleiat és sinònim de diari sota el braç, patinets voladors i vermut amb sifó vora el bar més marítim de la població.

5. Diumenge és dia de menjar preparat i de postres ben carregades de coco ratllat i de melmelada de gerds.

6. Diumenge a la tarda pots escriure un poema o un conte on el personatge principal sigue un suïcida que coneix una fada petita amb ales a l'esquena i fan tota la tarda l'amor com dues bèsties selvàtiques a sobre de la corol·la d'una Ismelia Versicolor i acaben feliçment casats i passen molts diumenges junts i feliços menjant aquelles postres de coco i gerds.

7. Diumenge cal posar-se la roba de diumenge i sortir al món tot dient que t'han florit els pensaments violats que feia dues setmanes havies plantat amb devoció i fe desmesurada i que són flors rebels i contràries a les crisis existencials.

Una tarda amb Mario

microConte: Una tarda amb Mario

-Veus aquells dos que estan a l'esquerra del roure? Estan parlant i sembla que les paraules romanen commogudes mirant-los -em diu Mario.

-Semblen figuretes fetes de boira i ella duu un pomet lleuger de pensaments al costat de  l'orella dreta i ell rosega una branqueta finíssima d'olivera -li matiso.

-S'han d'estimar amb valor per a salvar-se... -quasi ho xiuxiueja Mario.

-El corrent tel·lúric que emeten els seus cossos desprèn una força que gairebé tothom pot percebre...I això és el que els pot salvar: que tothom sigue conscient d'aquesta atracció menys ells -li remarco impúdicament.

-De vegades hom avança a paupons, vacil·lant... No importa la distància ni l'horari... -són ara les paraules codificades de Mario.

-Doncs, aquells dos sembla que no vacil·len, tenen ben clar el que no s'han de dir. Saben que la seua complicitat perviurà mentre perdure el silenci de certes paraules i així resten ben nuats com  garbes d'arròs amb un vencill ferm -li rebato un xic ronsera.

-Però és una llàstima que siguen les quatre i les cinc i les sis i que no estiguen junts...-deixa anar Mario amb certa nostàlgia.

-Sí que estan junts; ella continua recolzada al roure i sembla que ell li està recitant els últims versos de "Táctica y estrategia" de Benedetti. No t'arriben els ecos de les seues paraules commogudes?-li pregunto amb coqueteria femenina.

Brillant

microConte: Brillant 

 

"Ets grassa, ets lletja, ets rara, ets ximple, ets inútil, ets dolenta i no faràs mai res de profit perquè, a més, ets dona..."

Baina s'ho guardà amb pany i clau ben a dins. Baina era una noia africana que no feia gens d'honor al significat del seu nom.

Baina ara és una dona brillant i no pas perquè sigui una persona cèlebre ni famosa sinó perquè és com una mena de papallona embogida que avança fent giravolts i marrades, canvia de direcció i sembla que es fa la distreta amb la seua destinació final. Però s'arrapa amb força a la flor més preciosa i li xucla tot el que pot per sentir-se esvelta, bella, única, sàvia, meravellosa i tan delicada que és capaç de brillar com aquella clau que tanca ben fort tot allò que fa anys la feia plorar fins a l'extenuació a les nits.

Dubtes

 microConte: Dubtes

Dubtava de l'existència del pare suprem però sabia que amb la seua immensa saviesa sabria perdonar-lo per dubtar. I si, a més, Déu fóra una dona, dubtarien junts.

Plans

microConte: Plans

 

 

S'entretenia planificant una existència millor i, mentrestant, li anava passant la vida com aquell que entra a imatges de Google cercant la posta de sol més impressionant.

Sons de Ludwig van Beethoveen

microConte:Sons de Ludwig van Beethoveen

 

Si has de trencar el silenci hauries d'emetre sons més bells que aquells que fan les arrels dels arbres quan s'estremeixen a sota de la terra humida de pluja.

L'hora del pati

microConte: L'hora del pati

 

 

 

És molt despistat... Sempre es deixa algun llibre, algun full d'exercicis, l'agenda escolar, les ulleres de vista... Avui la  mare ha trobat damunt del llit un mapa on ha dibuixat com arribar fins a la muntanya dels desitjos impossibles. Haurà d'esperar un temps per aconseguir aquell xut tan gloriós a l'hora del pati...

Mèmòria

microConte: Memòria

 

 

Té pèrdues de memòria. Se li ha oblidat l'olor del seu somriure. Ara es dedica a plantar begònies al verger de l'entrada, li fan memòria que al costat d'aquella fragància pot oblidar fàcilment els mals quotidians...

Trots indecisos

microConte: Trots indecisos

 

L'Arnal és professor d'equitació i sap que el primer principi més bàsic per tractar amb cavalls i genets és que s'ha de ser solidari i pacient. Solidari perquè, quan un és un instructor, ha de cedir sense reserves tots els seus coneixements al genet novell i pacient perquè el que menys fa un instructor és ensenyar; sovint ha d'aprendre ell mateix les tècniques que li serviran per instigar subtilment cavall i muntador a fer el que ell vol.

Si pot, tria eugues per a les classes; considera que són superiors en molts aspectes als mascles. Són capaces d'autogovernar-se elles mateixes i s'aprenen més ràpidament les lleis del circuit i això li crea un sentiment d'atracció inevitable i golut cap a elles. Una euga dòcil però de galop ferm i segur pot desarmar el més pintat. Hi ha mascles preciosos de pell lluent i cames fibroses que se saben bells i de sang furiosa però, si els detecta un punt de por i d'indecisió, llavors esdevenen bèsties espantadisses que toquen de puntetes el sol de l'hipòdrom, sense gairebé aixecar pols, i això és el pitjor que li pot passar a un cavall... Aquests cavalls es creen com una mena d'air-bag emocional i sensorial i sovint se'ls entela la vista en un més enllà llunyà  i inabastable.

Perles negres

microConte: Perles negres

Holly s'atura a l'aparador de la  prestigiosa joieria novaiorquesa Tiffany. Holly avui porta ulleres de sol per amagar aquella boira que de tant en tant li impedeix de sentir-se a dalt del núvol. El luxe de les perles negres de l'aparador l'embriaga i té la sensació que ningú li pot fer mal, se sent dintre d'un cercle de bonior i comfortabilitat.

A les cinc ha quedat amb el seu amic Paul. Paul és escriptor i veí de Holly i ha quedat a la biblioteca pública de la Cinquena Avinguda. Ell li llegeix una  descripció exquisida dels llacs de Central Park de l'última novel·la de Capote. És un moment màgic on Holly té la mateixa sensació com quan es concentra davant les perles negres de Tiffany. Paul ha de parar per signar el seu últim exemplar publicat i ella repassa amb els dits totes aquelles lletres que s'entrellacen com les baules de la cadena d'un collaret.

Mosca

 microConte: Mosca

 

El meu petit ha començat a anar al lavabo sol, puja a dalt d'una banqueta de color blau turquesa i comença a fer dibuixos amb el raig d'orina que va sortint, cosa que esdevé una mica enutjosa si  hi vas tot seguit.

Avui ha pujat a dalt de la banqueta i quan obria la tapa s'ha adonat que hi havia una mosca just al punt on comença l'aigua de la tassa del vàter. S'ha assegurat d'apuntar bé el rajolí i no s'ha bellugat gens ni mica. La mosca es manté inalterable com si fóra un tatuatge i el petit cada vegada apunta més hàbilment, ja no dibuixa vuits amb el rajolí groguenc... Ho he vist com un mal auguri del seu futur creatiu i he fet vindre un obrer a casa perquè em canviï la tassa del vàter amb la mosca impresa per un altra de color vainilla.

Homes i dones

microConte: Homes i dones

 

L'home és un animal irracional, ho prova el fet que de vegades va a dormir sense son, menja sense gana i estima sense cor. La dona és un ésser ben paradoxal perquè de vegades no dorm a pesar de la son, no menja malgrat la gana i, quan no estima, li fa mal el cor.

Els economistes estan investigant quina incidència pot tindre tot això en els moviments borsaris.