microConte: Només era una cançó...
No entenc res, sóc petit, encara ni camino i la mare no m'entén... Em diu que no he de tindre por, que només és una cançó, només és una cançó... I ella canta, però ha de parar, tot i que només és una cançó. Les paraules bateguen, glateixen i s'enfonsen com les ombres enmig d'una tempesta. Això fa dies que ho he comprès. Les paraules poden fer mal i, cada vegada que l'Stewart diu "the stars in the sky don't mean nothing...", jo ploro i ploro amb unes llàgrimes gruixudes i molt calentes que m'envermelleixen les galtes i els ulls. I la mare somriu amb un gest d'incomprensió mal dissimulada i para i em diu que no plori, que només és una cançó. I jo encara no li puc cridar que és més que això, que les paraules bateguen indefenses i esllanguides enmig d'aquella música i no puc parar de plorar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada