Xiquets de guerra

microConte: Xiquets de guerra

Hi va haver un menut que aconseguí de sortir d'aquell horror. Es va refugiar justament en un plec d'ala transparent i envellutada. S'havia deixat anar en els seus braços delicats car li inspirava tanta pau respirar aquell blanc ple de consciència. No tenia por, aquells braços el tenien guarit de tot mal, només així podia entendre els bassals de sang, l'horror dels crits dels altres nins, les pedres que amagaven els trossos de les dones de casa, Asma!, Karima!

Aquells hòmens no havien après res, desconeixien com s'inclinaven els cossos de les espigues cada tardor, desconeixien el xiulet de les falzies i el xuclar golut d'un nin arrapat al pit de sa mare.

Asma!, Karima! On sou?? Se les imaginava conjugant l'aroma de les roses en aquell jardí subterrani. És difícil respirar i és difícil no contenir els crits i el dolor que li ofega la veu. Els hòmens covards no saben estimar i no escriuen cap història vertadera.

Asma! Karima!, us estimo i només els poetes podran  fer-vos  versos de dolor. El malestar arrossega els jocs, les  mirades, els déus i els cants. Ara la sang i les llàgrimes m'estreneyen els polsos i l'odi es rebolca convuls enmig del fang. Asma!, Karima!...