DESIG
L'he congelat per un temps. Sap greu però no vull ser com els meus poemes portats al límit, carregats de tristesa, de tardors, de fulles seques de voleiar malaltís, de crits ofegats per la tirania del temps, de carrers bruts de xiclets sense aroma aixafats a l'asfalt, d'ocells d'ala eixalada, de mentides, de pors que comencen a la boca de l'estómac... És per això que restarà congelat un temps, tapat discretament amb un film fi però resistent als cops i allunyat en un racó del calaix. M'he prohibit rotundament revisar l'estat de l'afer. Restarà congelat encara que hi vegis l'estil carrincló d'una nota d'amor... Així sense mossecs als lòbuls de les orelles i sense besades fetes de torrents i salts d'aigua. Les dones de món preferim els desitjos congelats per poder seguir viatjant i enyorant en tots els indrets del món...
