L'AIGUA ENTRE LES CONQUES

Una acció inútil es clava com una esquerda al tou dels dits. Desistir ens fa esclaus i s'escola l'aigua de les conques si volem beure. Ara el torrent deixa de ser càntic i trau bromera per la boca. La por ens encalça quan no sabem ser de foc.

BLASFÈMIA

No es pot dir el seu nom ni es pot blasfemar. Ni virtuts li escauen fora del seu redós. El llenguatge limitat dels cossos rellisca i no hi cala. Quins raonaments apofàtics ens fan fora, quin núvol es desfà en no dir absolutament cap certesa, en dubtar del que és sense nom. Tot és absent en aquest discurs. Ara conjurem contra el cel i contra tots els versos que s'escriuen. Regna el silenci i continua ferint.  Quin cristall d'alè s'ha clavat al llagrimal?

DÀTILS

T’ensopego a totes hores. Si passo per la cuina hi ets, a dins el greix que l’aigüera no engull. Estàs a dintre del sucre en forma d’insecte que irrita el blanc tan pur. Fins i tot hi ha les traces violentes de les urpades a la mosquitera. Amb la llengua resseca i fibrosa em devores les dents, m’esgarrapes la geniva, m’arribes al cor i a l’ànima i l’esgarres en mil bocins. És com anar pel bosc i refregar el llom a la soca d’una alzina i fer caure nius d’ocells que encara són ous minúsculs i pigallats. Avorreixo els dàtils, com els dits que enfonyen les entranyes fins perbocar-les i entumir-les.

ENVELAT

Fa ombra i sona el vals de l'envelat com si tota la cendra es desfés amb un crit tènue. Hi ha cicatrius al vestit, a les mans i als núvols que s'esmunyen com ratinyols espantats. Així, aclucada per si el vent se'm clavés a les entranyes i fora sempre un cos escabellat, aguanto la respiració a la pleura, als timpans i a la punta dels cabells. La ciutat també es regira com un cos ferit i li supuren els ulls de glaç. A terra hi ha tots els vidres que no vam recollir i ara la sala té retalls esquinçats que són parracs de vida. Els escarabats encara s'amaguen als caus i l'asfalt suporta fent tentines al compàs d'una melodia que ara s'ha tornat violenta. Hi ha una punxa al mig del carrer i nosaltres dansem i dansem com maleïdes baldufes esquivant els ossos, les llagues, els naufragis i tots els crims.