microConte: El color de fusta
L’altre dia en
un grup de whatsapp algú va enviar-me un missatge on em confessava que havia
perdut l’esma de respirar perquè ja no necessitava res per viure ni ningú per
estimar.
Em vaig notar
una rampa a l’estómac i li vaig buscar al segon calaix del moble del menjador
un color de fusta rosat amb el qual la petita dibuixava les fades, els cavalls
voladors i les carrosses de vidre. Me’l vaig posar a la bossa i aquell mateix
dissabte al súper em faria la trobadissa
per poder-li donar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada