Relat: L’illa del
tresor dels mots
Si li haguessin preguntat per què gairebé no li dirigia la paraula, hauria
respost que ja no tenia cap inventari de mots prou digne per fer-ho.
Necessitava un nou glossari per poder matisar tot el que se li removia per
dintre cada vegada la tenia prop. La tebior del
rostre i l’aire desmenjat de les seues camises, delataven aquesta
frenètica recerca de l’illa del tresor dels mots justos.
El que desconeixia és que a ella li arribava aquest neguit a voltes
matusser i mal dissimulat i era per això que se’l mirava amb una tendresa
esfereïdora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada