microConte: Mort
Un home sol desprèn olor d'acer mullat i de muntanya llaurada. Un home sol sap que penedir-se no serveix de res, absolutament de res perquè el penediment forma part del passat i el passat és com una mena de nínxol que sovint oblida de visitar. Un home sol es lamenta de no haver estat previsor i haver adquirit un piset amb vistes a la llacuna perquè l'aigua, com el foc, sempre fa bona companyia. Un home sol no sap que sovint tot surt al revés de com havia imaginat. Un home sol té sorpreses i es troba paraules allí on hi havia una brisa callada i subtil. I se li presenta ella vestida de diumenge, amb olor de tarongina i els cabells recollits i aquesta visita inesperada el fa tornar mec i de gestos ensompits. Un home sol sempre se sorprèn que aquesta visita sigue tan sobtada. Un home sol necessita fer una xuclada al cigar abans que aquesta senyora endiumenjada i seductora se l'emporte a l'altra riba sense haver-se pogut canviar les sabatilles d'anar a dormir i sense poder-se afaitar la barba de tres dies que tanta picor li causa als matins.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada