Intuïció nul·la

microConte: Intuïció nul·la

"Estic ansiosa de veure'ls, una altra vegada el mateix trajecte... Els passatgers són animalets de costums i s'asseuen en els mateixos seients. La noia universitària ja es troba al final del llibre gruixut, la dona de la gavardina beig s'ha escurçat els cabells i la fan més jove, el noi de la motxilla verda estrena ulleres de muntura hispter i aquell home de corbates llamineres avui té una mirada emboirada que el fa menys cutre. Ja falta poc. En arribar a les Botigues apareix aquella terrassa i estan ells esmorzant: un home i una dona germànics vestits harmònicament amb tons i textures  naturals. A pesar del desmenjament de les seues robes còmodes desprenen elegància en els gestos: ella pren la tassa amb lentitud i ell passa els fulls del diari amb molta destresa. Estic convençuda que són feliços, desprenen una força humana inusual."

Afortunadament les formes i les actituds sovint són enganyoses: ella és infeliç perquè li han privat les begudes alcohòliques i s'ha de conformar amb aquelles tasses de cafè amb llet matutines tan empalagoses i ell ha de restar presoner al seu costat fins que es curi de la seua addicció, més endavant ja trencarà la fèrula que el manté al costat d'aquella dona estranya que és incapaç d'organitzar amb un mínim de sentit comú la seua vida.