microConte: Danseu, danseu, maleïts...
Tarlabasi és un punt incòmode per a la ciutat d'Istanbul. La gent viu al carrer perquè les relacions s'intensifiquen més: allí es cus, es toca la cítara, els nins juguen amb els gats i les noies mostren les seues mirades extasiades i voluptuoses als joves de posat melangiós que fan rotllana a la cantonada per evocar terres que encara no han abastat però que enyoren a les nits...
Tarlabasi convida a passar de llarg perquè és un barri ruïnós que té per sostre el fum dels brasers de les cases sense vidres. A Tarlabasi li arriba l'olor del Bòsfor ric i presumptuós i el jove més agosarat de tots dóna un cop de puny a la paret i li sagnen els nusos perquè demà encara haurà d'assaltar unes quantes butxaques al tramvia per poder distraure la consciència de totes les misèries que l'envolten.
Déu només existeix quan el rodar rítmic de la dansa circular li permet connectar amb el cel i la terra. El noi de mirada rovellada somia que dansa circularment com els dervixos per volar fins a la cua envellutada de l'astre més rebel.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada