microConte: Libiamo, libiamo ne'lieti calicí
Violeta és bella, bellíssima perquè és una dona resolutiva, vanitosa, de respostes tallants, de veu ferma i llengua lleugera, d'alè fresc i formes belles, de pell de porcellana, d'ulls goluts i de mirada voluptuosa. Alfred es mor pel seu cos, per clavar les dents en la seua nuca, per inspirar fins a l'extenuació el seu perfum, per viure eternament amb ella en aquella casa als afores...
A París, al saló d'una festa enlluernadora, ell brinda amb la copa enlaire: "Podem veure contents, ens envolten dones belles i quedem enlluernats perquè sabem que tot passa molt de pressa. Brindem per aquests ulls que van directes al meu cor. Brindem per tots els besos càlids que ens esperen..."
A París, al saló d'una festa enlluernadora, ell brinda amb la copa enlaire: "Podem veure contents, ens envolten dones belles i quedem enlluernats perquè sabem que tot passa molt de pressa. Brindem per aquests ulls que van directes al meu cor. Brindem per tots els besos càlids que ens esperen..."
Sona Verdi per tota la casa i entra la llum per tots els badalls i a través del finestral veig una parella que fa l'amor. Els banya la llum del matí de tardor que sembla el lladruc enigmàtic d'un gos lligat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada