microConte: Com un foc pàl·lid
Dansen, lluny de la gèlida plaça neoclàssica, són joves i gairebé no tenen cap càrrega familiar: ella uns pares jueus, ell uns pares pràctics i una promesa poc exigent. Dansen i es descobreixen com, quan de cop i volta, els dos embrions que comparteixen placenta es toquen lleugerament amb la punteta d'un peu. Tots dos han perdut el món de la seua infantesa, l'espai de somni, la plaça dels russos rebel.lats, la plaça de les mirades furtives, la plaça nevada i plena de trineus. Ara a Berlín tot és nou, els poemes se'ls aprenen amb una llengua pulcra i de sonoritat marcial, els seus autors preferits els ajuden a recuperar paisatges familiars... Això els fa còmplices i els seus pensaments s'enlairen com el cotó de la xicoia. Véra ha esdevingut com una extensió física d'un membre del jove Sirin. Sirin sap que només ella pot entendre l'olor dels núvols que ell dibuixa els vespres i el somriure dels gira-sols les matinades berlineses.
Mig segle després del ball de màscares revelador, s'enyoren de la plaça del Palau, mig segle de viatges transatlàntics, mig segle de traïcions injustes i penediments esfereïdors els colpegen l'ànima.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada