Canes

microConte: Canes

Avui tocava comprar carn. Els africans a tot li deien carn: carn de mamífer, carn de peix, carn de rèptil... A la Carlana, els talls de cuixa sempre li havien fet molta angúnia perquè tenien aquell os rodó al mig que semblava un ull de tonyina i sobretot perquè quan el carnisser els anava tallant diligentment li recordaven el cruixir de l'eix d'un camió a punt d'envestir un noiet distret...

El filet de pobre més rogenc, el tall rodó sense nervis i un pèl eixut, la mitjana tan tendra i melosa, el crostó tebi, l'estopenca tapa plana, el jarret dolç i el peixet tan voluptuós s'exhibien amb sornegueria i desvergonyiment en aquell aparador vidrenc que s'embafava tan bon punt s'adonava que aquella mena de cirurgià barbamec fixava els ulls en els quatre fils platejats que impúdicament anaven aflorant en la seua testa de mides greco-romanes.

Havia descobert que li agradava flirtejar així entre tallada i recompte i sabia que, si hagués tingut la capacitat de les extremitats dels quadres més onírics que hagueu vist mai, li dibuixaria una besada en aquell tros sec de pell de clavícula que només les més elegants sabien lluir amb certa luxúria. Llavors tota la sang d'ella es tornaria més càlida i trepidant i evidentment assajaria una mirada de sorpresa malaguanyada.

Ara bé, la seua posició de senyora rica i culta l'inhabilitava per mostrar el delit de magrejar tota aquella carn que s'estenia dintre d'una bombolla feta d'olor de sang resclosida i de rascum de pell morta.