dilluns, 28 de setembre del 2015

Oslo

microConte: Oslo

Resultat d'imatges de escultura vigeland

Avui m'he llevat tard perquè estem a deu graus sota zero i això et reté llargament al llit. El sol està tan malalt com jo i llueix una grogor de lliri marcit que encara em fa venir més ganes de badallar i hivernar entre les flassades pesants. 

Anit vaig estar hores mirant com els flocs cansats i sigil·losos formaven una rua nerviosa prop de la llum de la meua finestra. He pensat en l'últim poema que he escrit i veig una errada mètrica, sembla estrany que ara recompti síl·labes com si recomptés volves de neu. No té sentit establir un nombre de síl·labes exacte si el que vols dir és presoner com un sol malalt a l'horitzó d'Oslo. Tampoc té sentit que m'hagi fet vella perquè el meu pensament resta intacte a la delicadesa de les flors d'ametller que pengen com arracades de núvia en una branca esquifida i desafiant enmig de tot el silenci de neu. 

Em veig de petita amb el trineu a tota màquina passant per davant del pont, de la font, del monòlit i de la roda de la vida amb les set figures humanes entrellaçades. Vigeland ha esdevingut un mal son les nits en què em costa agafar un son tranquil i les seues escultures em persegueixen com si foren mals esperits amb ganes de venjança. La força, els moviments bruscos, la irreverència dels gestos i l'ímpetu dels músculs de totes les figures quotidianes i a la vegada enigmàtiques em trasbalsa fins a tal punt que al matí sóc incapaç d'escriure res.

Ara mateix em miro l'escala de fusta que em portava a les golfes i se'm fa eterna, fa dies que no la puc pujar perquè les hèrnies de l'esquena han fet estralls en la flexibilitat més bàsica de les cames. Em miro els peus i em deprimeix veure el dibuix marró i negre d'unes sabatilles deformades pels anys. Segurament no sortiré de casa per por a relliscar i perquè les migdiades d'Oslo ja són nocturnes i no voldria deixar aquell vers amb aquella errada, hi dedicaré tota la tarda, buscaré entre totes les possibles expressions per tal de poder encabir la tendresa de les fulles de l'ametller dintre d'uns sabatots que només són bons per caminar en un terra pla sense escales ni desnivells.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada