Albus

microConte: Albus

Lamina trena les grenyes amb una celeritat de gasela assetjada. S'asseu d'esquena al mar i fixa la mirada en els cabells d'una nineta caucàsica amb ulleres de vista. A Guinea, se la considerava de la tribu Dugum Dani. Es tracta d'una comunitat primària cromàticament, ja que divideix l'espai lluminós en dos: el blanc i el negre, el foc i la tenebra, el dia i la nit... Els colors transitoris són una propina, és per això que li encanta de combinar-los en la seua indumentària, sobretot el taronja i el lila estridents.

Els vianants la intueixen en els seus camins vora mar i li dediquen certa compassió cínica de reüll. Ella també endevina quines són les ànimes més desmanegades i ho fa tot observant el matís del blanc dels ulls dels vianants.

Parteix dels dotze matisos del color més pur i la pal·lidesa, la intensitat, la profunditat i fins i tot l'opacitat pot descobrir-li amb nitidesa aspectes impensables d'aquell trànsit humà. El blanc d'ivori, de llet materna, de marbre, de núvol, de lluneta d'ungla, de pensament en blanc, de muntanya llunyana, de plor de nadó, de pols d'os, d'ullal de tigre, de mirada de xai, de ratlla d'horitzó, és tot el que s'ha endut del seu país a voltes ingrat a voltes fascinant...