microConte: Silenci
M'agraden les persones silencioses, no suporto les converses buides, de compliment, com deia la Roig "de cumplo y miento"... A voltes el silenci es torna matèria pesant, s'estén per tot el cos i t'embolcalla com aquelles barnussos envellutats que pesen tant, tot i així et fa una companyia indescriptible.
També s'ha de dir que intentar conversar amb una persona silenciosa esdevé una tasca feixuga gairebé com quan escales un pujol pel costat més dret i et puja a la gola aquella sensació de gust de sang tan estranya.
Així i tot, si el silenci és bellugadís com una piloteta de goma dura, va rebotant pertot i aleshores hom té la sensació que podrà escoltar el so deliciós de les gotetes de gebre de la matinada caient al terra del pati d'alguna escola.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada