microConte: Traïció literària
La Clàudia és professora de literatura i sembla ser que té molt de criteri a l'hora de fer les classes i d'escollir els llibres per als seus alumnes, tot ho valora, analitza i considera... Això li ha creat una fama de persona considerada i respectuosa entre l'alumnat i també entre els companys, tanmateix tanta seriositat i rigorositat fan que de vegades esdevingue un pèl distant i per sobre del bé i del mal. En definitiva, s'ho té cregut que és bona i això és perillós perquè hi manca una ratlla molt fineta per arribar a ser un personatge esperpèntic i ridícul.
Tornem a la persona seriosa i diguem que avui la Clàudia s'ha indignat. Ella, que tot el que veu publicat ho considera sagrat, místic i intocable, s'ha rebel·lat i, per primera vegada, un llibre li ha fet nosa, angúnia, gairebé fàstic. Es tracta d'un llibre on estan totes les cartes reals d'una autora a l'exili, unes cartes que li enviava a la companya i finalment amiga íntima d'una institució dedicada a les lletres. Són cartes íntimes, despullades, si voleu indecents i prostituïdes on surten totes les pors, tota la vanitat de la remitent, tots els naufragis i desitjos incomplerts... És un llibre primet i d'aparença inofensiva però a ella li ha fet mal, l'ha ferida i no pot airejar tots els secrets que conté a l'alumnat que precisament està estudiant aquesta escriptora, és amoral i injust.
Ha amagat l'epistolari darrere de l'últim prestatge del departament i s'ha promès a ella mateixa que guardarà els secrets que contenen aquelles lletres sempre i quan no siguen estrictament necessaris per esbrinar algun detall d'algun poema de la poeta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada