microConte: De bona fusta
Vaig coincidir amb un home extraordinari en una d'aquelles festes infantils que en principi es presenten com a enutjoses. Començava la seua decadència física tanmateix l'opacitat de la pell i la lleugera corba de la columna li donaven encara més un aire august i voluptuós que només els que havíem estat educats en una mena de palau Bazoches érem capaços de captar...
Sabia parlar en un francès macarrònic i això encara el feia més atractiu i perdonavides cosa que pot ser un perill en una taula on predominaven els estrògens. Però ni els seus periples marítims per tota la costa africana, ni les compres exòtiques en els mercats de Marràqueix eren tan interessants com els coneixements que posseïa per tota classe de fustes. De fet, s'havia criat dintre d'una capsa de retalls d'aquest material que prové de les entranyes de la terra i que s'eleva fins a la cúpula celístia...
El seu pare ebenista no li havia ensenyat ni les textures, ni els colors, ni les utilitats dels diferents materials, però de ben petit era capaç de distingir amb els ulls cecs l'olor de lactosa de l'olor de cedre i és ben cert que no us sabria dir quina li feia obrir més els porus de la seua tendra pell.
M'explicà que allò que defineix una casa són els diferents tipus d'olors que es desprenen dels mobles... Recordava amb felicitat llunyana un despatx amb aires vintage de la casa notarial i que el seu pare havia dissenyat durant gairebé un any, amb les conseqüents presses que sempre tenen la gent que es creu superior a la resta dels humans sobretot perquè el domini del llatí i la destresa a sumar quantitats exhorbitades de diners els fa sentir poderosos. Matisà que la caoba és la senyora selvàtica provinent dels tròpics americans que millor casa amb aquest tipus de mobiliari. Vermellenca, polida i de carns atapeïdes és la més digna per estar en mans fins i tot del més virtuós com Sheraton.
La cervesa l'ajudava a expandir-se en les explicacions i s'embrancà llavors en les llibreries generoses en metres de fusta de cirerer. Una fusta elàstica però tenaç que la llambregada cap a la seua dona generosament més jove que ell acabà de definir-la per extensió.
L'estabilitat del faig, el refinament del roure, la vulnerabilitat del pi i l'atractiu seductor del til·ler seguiren les explicacions d'aquest somelier de la fusta...
Fou tan plaent aquella dissertació que, com és habitual en els parlants mediterranis, vam acabar tocant-nos l'avantbraç cada vegada que establíem alguna mena de complicitat i una de les galanteries més exultants que he sentit en la meua vida va ser la que li va dedicar a la seua tendra esposa... El bergant em deixà anar a cau d'orella que la suavitat del pits de la madona sempre li havia recordat una de les fustes més cares del món, la sequoia. M'assegurà que era la fusta dels rics per ser la més dispensiosa del món i perquè els arbres eren tan colossals i alts que eren capaços de parlar amb totes les divinitats del cel.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada