microConte: Diari de Lia
El Centre d'Investigació sobre l'Ús del Temps ha establert unes coordenades per tal que gran part de la població arribi a una felicitat moderadament alta.
Jonathan G. és un home d'alta-mitjana edat i aquest any s'ha encarregat d'obtenir unes mostres de vida diària de Lia, una dona de baixa-mitjana edat. Dins d'un pot de vidre totalment hermètic i asèptic guarda les diferents mostres de quotidianeïtat d'aquesta dona. Lia es passa moltes hores fent allò que no li agrada: es lleva d'hora la qual cosa accentua aquella arruga als laterals de les comissures dels llavis i ha d'abusar del maquillatge cosa que no li escau gens, ja que amb una pell tan atòpica acaba pagant les conseqüències. No pot entretenir-se pentinant la seua nineta de filla, ella que havia dedicat anys i panys amb els bustos de plàstic de joguet i li fa malícia veure aquelles cues esquifides i esfilagarsades per tots els caps i costats com la que li improvisa cada matí el pare de la criatura esgrenyada. Tampoc pot dinar amb la família perquè cadascun dels membres té un horari diferent i, per tant, aquella situació glamurosa tot sostenint un bona copa de vi i xerrant amb un marit exultant que va remenant aquell trinxat de verdures ecològiques saníssimes és una utopia. El sexe diví després d'una bona migdiada tampoc li és possible, entre altres coses perquè és l'hora en què comença a treballar a l'oficina i, a més, tampoc fa migdiada car aprofita per anar al gimnàs per estar divina per a un home eternament cansat; de vegades, s'ha imaginat alguna escena tòrrida amb aquell company que la mira amb ulls de corder degollat però no li acaba de trobar el punt morbós de la relació i ho deixa córrer.
En fi, les mostres van deixant constància d'una vida sense alè, descafeïnada i viscuda sempre amb presses i amb cara de restrenyiment. El cap de setmana, el dedica a l'oci però evidentment el té tot ocupat i tramat de tal manera que també acaba sent una mica angoixant.
Tanmateix Lia veu que les seues amigues fan exactament el mateix i no es plantegen de canviar res, ja que si no ets una dona intensament ocupada acabes sent un nyerro de persona frustada i malaurada.
En fi, les mostres van deixant constància d'una vida sense alè, descafeïnada i viscuda sempre amb presses i amb cara de restrenyiment. El cap de setmana, el dedica a l'oci però evidentment el té tot ocupat i tramat de tal manera que també acaba sent una mica angoixant.
Tanmateix Lia veu que les seues amigues fan exactament el mateix i no es plantegen de canviar res, ja que si no ets una dona intensament ocupada acabes sent un nyerro de persona frustada i malaurada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada