Voyeur

 

microConte: Voyeur

 

 

 

Ni tan sols amagada darrera un arsenal de contrasenyes del tot insuperables podia sentir-se segura de les urpes d'aquell home obsessionat i fetitxista que li robava la intimitat darrera d'una màquina infernal que desvetllava els secrets més impressionants i impensables de la bella Faina. Una dona amb aires de princesa guanxe i que desprenia una aurèola feta de llum de foc de fusta de drago.
 

A Faina li agradava en especial escoltar la veu escantellada d'aquella gitana morena, Pastora Pavón, que arrancava queixes empolainades de ritmes entretallats i eixuts de grans notes però extirpats del fons de les entranyes adolorides i escarmentades.  I ho feia quan tothom dormia i el silenci de la nit accentuava més les queixes d'aquella fetillera del cant que moria de gelosia i traïcions en cada octava: "Yo me pongo a dormir y no duermo... y me pongo a comer y no como... Que, más penita, tú a mi no me des por culpita de tu poco querer..."
 

Aquella nit de lluna blava, fenomen que només succeïa cada tres anys i solia ser a l'agost, va demanar amb totes les seues forces que l'admirador internàutic pogués entrar clandestinament en els seus secrets i que caigués en una mena de trampa d'aranya preparada a consciència.
 

Faina, la dona de foc lluminós, havia fet un forat de la mida d'una pupil·la humana a la pantalla per tal que aquell mercenari pogués espiar-la encara amb més deler. Ara ella li proporcionava un món nou i aquell gamarús podria veure-la semidespullada a sobre del llit escoltant aquelles queixes gaditanes. Si aconseguia posar-lo morat amb aquelles escenes impúdiques podria acabar d'una vegada amb aquell monstre de cul de panera i de masturbacions deleroses que esdevenien el  motiu  principal de la seua miserable existència.
 

Faina era bella i de carns lluents, plena de corbes i de mandíbula ferma, tanmateix l'espieta no complia les seues expectatives car era adipós, llardós i de rostre excessivament blanc. Com que la gent amb greix sol patir problemes cardiovasculars, aquella nit apegalosa d'estiu li preparà una escena del tot pujada de to: una Faina absorta en aquelles octaves, recolzada com una deessa grega a sobre de la chaise-longe i amb el cuixam entreobert tot ensenyant un bony lleuger fet de matoll de sexe i que trencava el blanc de la seua roba interior. El nostre vouyeur llaminer enganxà l'ull en aquell foradet que li descobria una dona de bellesa extraordinària i començà el ritual ignominiós tot rememorant en cada moviment aquella visió sobrehumana.
 

Us podeu imaginar que el que li provocà un atac de feridura fou quan Faina amb la veu enrogallada li dedicà amb un desvergonyiment de campionat aquella buleria octosil·làbica de Menese que el mantingué un temps allunyat del forat prohibit: "Maldigo la hora  en tormento, maldigo la hora que yo me encontré contigo, más me valiera haberme tropezao con la muerte en mi camino."