Un home que viu sol i estima no necessita que li expliquin quin és el sentit d'un abís. Segurament l'estètica i la dimensió de la bellesa deu d'estar en com el gat es fa un cabdell i acaba entrant en un somni penetrant, un home així deu acumular una reserva important de somnis segurament més voluminosos que els del seu propi gat.
Els gats tenen un punt de bogeria controlada i esdevenen una mena de canal comunicatiu amb un mes enllà difícil de desxifrar. Vaig conèixer un home que vivia amb un gat. Era un gat amb una presumpció rebaixada que solia jugar amb els cordons de les meves sabates i un dia, fins i tot, va ser capaç de trobar una rosa de Jericó petita que havia caigut de la meva orella mentre estimava el seu amo.
Les roses de Jericó solen viure en deserts i en ambients desfavorables, quan passa això les seves raïls es desterren del lloc inhòspit que les retenia sense sentit i les branquetes seques es dobleguen fins formar una mena de borrissol de llana terrós que es deixa transportar pel vent del desert. Tenen la capacitat de deixar-se transportar fins arribar a una mena d'oasi i llavors s'arraïlen sense pensar-s'ho i tornen a recuperar l'ànima desdibuixada.
Un gat sol contemplar l'abisme d'una ànima i, si cal, s'hi llança per recuperar-la, segurament perquè som nosaltres mateixos però en una dimensió més ascètica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada