CADIRA

Hi ha uns telèfons diferents als mòbils. Tenen una mena de rodeta amb números i un tacte molt agradable i adaptable a la mà i a l'orella. Blanca tenia un locutori i anàvem a recollir notícies fa molt temps. Hi hagué una notícia commovedora, em vaig quedar sense germana. La meva germana no va nàixer, es va quedar engendrada en els somnis. La placenta grisa l'embolcallava com una mena de metraquilat impossible de travessar. Es va quedar a dintre d'un nom. Tots els colors em parlaven d'ella i es va produir un canvi.

El pare solia portar unes sabates lluents com la placenta de Marta i la mare li enllustrava per sortir al carrer. A mi, em feien por aquelles sabates perquè semblaven dos fèretres brillants.Us ha passat mai que la llengua s'enganxa quan has de parlar amb algú que voldries matar? 

El telèfon de rodeta va fer unes arrels més negres que aquella placenta i les veus que em deien que la meva germana no tenia cap nom van deixar d'enfilar-se. Ara resten calmoses en una cadira que, de sobte, ha fet reposar el món.

Imatge: Marta Vidal