microConte: La capseta de les roses
Li feia por perdre l'esperança perquè llavors els seus pensaments es tornaven càustics i, encara que sabia que alguna cosa podia anar malament, sempre la guardava en una mena de caixeta esmaltada amb dibuixos realistes de roses extremadament aconseguides i palometes de contorns nítids.
No debades, va confiar en el seu amant perquè el seu avi sempre li va assegurar que calia creure en la gent però també calia estar preparat per quan esdevinguessin diables.
El piset de Brussel·les l'embolcallava com si fos una manta d'aquelles de ganxet de mil colors que consten de mil quadrets enganxats a l'atzar. Foren tants els dies que va estar sense ell en aquell pis que va acabar emplenant pàgines i pàgines d'ocells que entonaven la seua solitud en jardins fidels a les roses i a les buguenvíl·lees, de criades amb mitges cares de costura marcada al tou de la cama i de dones angèliques amb vestits de quadrets liles tan petits que només es veien si t'hi acostaves per pentinar-les.
El piset de Brussel·les l'embolcallava com si fos una manta d'aquelles de ganxet de mil colors que consten de mil quadrets enganxats a l'atzar. Foren tants els dies que va estar sense ell en aquell pis que va acabar emplenant pàgines i pàgines d'ocells que entonaven la seua solitud en jardins fidels a les roses i a les buguenvíl·lees, de criades amb mitges cares de costura marcada al tou de la cama i de dones angèliques amb vestits de quadrets liles tan petits que només es veien si t'hi acostaves per pentinar-les.
A la fi, la Mercè va morir com moren els ocells de gàbia: amb un halo lleu i desmanegat que denotava certa inquietud de retrobar la capseta de les roses i les palometes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada