divendres, 3 de juliol del 2015

Capritxos de l'atzar

 
 
Resultado de imagen de merce figueras
 
 
 
Relat: Capritxos de l'atzar (Basat en una carta real del poeta)
 
Benvolguda Mercè,
 

No et negaré que la teua marxa m'hagi deixat una mica desmanegat, tanmateix sento un goig terrible pel fet de poder-te escriure cartes amb l'excusa d'aquesta absència. Et semblarà una mica tronat però moltes coses em surten millor si les escric que si no pas les dic.
 
 
Saps?, l'afecte, l'amor, l'amistat o, com li vulgues dir a aquest sentiment nostre, el sento com una mena de planta baixa entremig de gratacels immensos i gairebé inaccessibles. Tinc la sensació que quedem aïllats i encastats en un món que no fa per nosaltres i, malgrat tot, açò esdevé tan bell que em fa mal fins i tot respirar.
 
Hi penso sovint, en aquesta situació, i no se m'acut altra cosa que acceptar-la tot i les mides reduïdes on ens podem moure. Només per a tu, he decorat la caseta tota de versos en diferents idiomes perquè ningú pugue dir que no entén el que veritablement em rosega per dintre. Per donar un rendiment màxim a això que sento,  m'he fet tatuar les cinc lletres del teu nom al tou de la cama i, a més, he aconseguit que, per les canonades, l'aigua cride als quatre vents que ens estimem.
 
No volia emprar aquest verb perquè al capdavall ja sona a desmenjat i la veritat és que ja ens hem dit una quantitat de coses a través del silenci que es pot ben dir que ja ens ho hem dit tot. Sovint no cal ni mirar-nos per establir aquell pensament còmplice entremig del silenci perllongat.

Ens hem endevinat un a l'altre com si d'un encanteri es tractés. I, sense vanitat, voldria dir-te que és el present més preuat que puc oferir-te. El solitari, el malhumorat, l'ermità obre la seua closca i se sent feliç de deixar-te entrar. A hores d'ara, és tot el que et puc oferir.
 
 
 

Sabies que Dant només va veure una vegada la Beatriu?, sabies que amb aquesta única visió va ser capaç d'escriure la Commedia pensant en ella?, sabies que l'amor val ben poc en mans de segons qui?...
 
L'amor del pare es fonamenta en el respecte; el de Déu, en la fe; el del fill, en la tendresa; el de l'esposa, en la comprensió i, el de l'amant, en el desig. Al capdavall l'amor es manifesta segons la situació en la qual ens trobem i som tan polivalents i contradictoris que som capaços de sentir-los tots a la vegada.
 
En fi, t'he de confessar que no t'enyoro massa perquè els capritxos de l'atzar sovint em fan present en llocs on no hauria de ser-hi: et veig passejant entre les roques de l'espigó mentre els gats esquarteren les mòlleres, et veig nua i fumant a la terrassa de la teua casa tan familiar i acollidora, et veig al dormitori amb el teu marit fent l'amor com dos falziots, et veig acotxant els teus fills quan se'n van a dormir, et veig a la parada de fruita tastant els albercocs més madurs...
 
Ben teu,
 
Màrius
 
 
 
 
 
 
 
 
 


 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada