OCELL DAURAT

Els matins amb calitja solen acabar sent diàfans i expansius. A la ràdio nacional ens parlen altre cop de tancaments europeus i els vaixells egipcis sembla que també continuen encallats. Potser a l'amor li és convenient de restar fix, això li adjudica un halo de serenitat tèbia. Hem aparcat prop del mur que fa de barana al riu i el nostre replanell a sota dels plàtans avui semblava un jardí desolat. Ens ha calgut trescar fins al carrer Parlament i allí hem pogut parlar de la Sally al "Bon DIA". Me l'he imaginat de seguida i gairebé ha cobrat sentit d'epifania el que em deies de la indiferència que desemboca en la fe cega gràcies a la solidaritat entre espècies. Sally venia d'un lloc abrupte i això li impedia de desintegrar la ràbia de lloba. Són dinàmiques que costen de desfer però l'amor sembla que té un sentit gravitatori que ho acaba capgirant tot. 

Sé que el quadern quixotesc recollirà en aquella hora de Valéry un dibuix aproximat del que suposa estar despert en aquella hora i no disposar d'un interlocutor real en el sentit físic del terme. També sóc conscient que tots els ocells daurats poden fragmentar el cel en dues parts i això els fa oscil·lar entre el sol i el pecat. Els carrers estrets també serveixen per a passejar amb gosses com la Sally lluny d'engabiar-la.