ABSOLUT

Res torna a començar com era perquè hi ha una roda absoluta que ens trau de cadascun dels temps com si expulsés una pedra a gran velocitat. Som cercles singulars que ens conformem amb la seua  totalitat fins que rebenten els límits i s'eixampla aquella massa circular per crear una altra totalitat. I així van formant-se rodones superposades que cada vegada aspiren a un absolut més desintegrador.

La mare m'havia desagregat del seu cercle i m'havia convertit en cendra espessa sense paraules. Havia cremat el pare com si fora un paper sense utilitat, una plana del diari de "Clasificados", un suplement sense valor i, a mi, m'havia enviat amb ell en forma de paper encara més degradat, com el que serveix per embolicar les tripes a la menuderia. Feta galtes, ronyons o peus m'havia exiliat a l'inframón.

De petita, tenia un malson recurrent on sortien cercles que cada vegada es feien més i més grans fins que aconseguien asfixiar-me. L'única cosa que podia salvar-me era una margarida solitària a dalt de tot d'una muntanya i, evidentment, en el meu estat de ventilació deficient era un impossible assolir-la.

És ben cert que les coses belles no serveixen per a res tanmateix pensar-hi fa la funció de lleu fanal. En canvi, les coses absolutes s'esberlen en ser tan intenses i deixen d'interessar-nos perquè ja assoleixen la cúspide en el rànquing de les coses. 

La cuina roman en un silenci de forn i de sobte peta el plàstic d'una ampolla deformada per la succió violenta. Per un moment he pensat que la bubota del pare es queixava que el seu cercle el feia estar estret i ha decidit ser més absolut la qual cosa el farà que desaparegui de mica en mica.