HORES EXQUISIDES

Ens recollim a casa després de la desfeta o fins i tot abans. Ara que és temps de somni ens cal l'aroma de l'eucaliptus per sobreviure de manera digna al tancament del món que alguns ens hem autoimposat. I és que l'abril té el color d'aquell pom delicat acompanyat de paniculata i de targetes en francès que esdevenen vaporoses i delicades com la veu de Jaroussky.

És temps de cuina i t'imagino amb un llapis i un tros de paper a la butxaca del davantal. Cap existència és invisible ni ningú té el do de viure poèticament perquè ho vulgui així. Desentranyar allò poètic d'allò més prosaic només pot crear la tessitura de decidir entre una Brönte o una altra. Fer poesia és no saber ben bé com funciona el món i sovint s'ignora aquest fet que sembla tan transcendental per a segons qui. Segurament, tothom habitem de manera poètica aquest món i la nostra sort és desconèixer-ho.

Les polseres capil·lars, les tombes a terra a frec de les rectories, les caixetes de fusta, les joies canines, el tergal d'estampats com l'ungla, els llibrets minúsculs, les cartes florides, els retalls amb homilies i els soldadets de fusta poden esdevenir la representació d'exquisideses autèntiques.