GINGEBRE

El llenguatge més noble i profund farà sublims els poemes; cap elegància artificiosa pot esdevenir un text durador. 

Hi ha versos lúcids però també hi ha poetes centrals i laterals, diu Formosa. I se't clava a casa amb un cànon universal que trepitja poetes gripaus i fantasmals, poetes co-laterals, poetes empipats i sense pipa (o torterol carnerià), poetes histèrics, poetes que semblen pollastres corrent sense cap, poetes del gingebre i ginebrosos, poetes amb gas i sense gas, poetes diarreics, poetes-que-no-escriuen-perquè-ja-fan-prou-somiant-ho, poetes únics, poetes despoetats, poetes de poesia vegetariana-vegana o carnívora, poetes dietètics i food-poetes, poetes del llavi tort, poetes morts de gana, poetes amb ales i desalats, poetes amb sacarina i dessalats (sense sal), poetes submergibles, poetes led i poetes a piles, poetes enkarmats i sense karma, poetes-barraca i poetes-cabana, poetes en pausa i poetes-bucle, poetes sense passaport, poetes de contraban, poetes-mascareta, poetes vacunats contra la poesia, poetes contagiosos, poetes-margarida, poetes tàctils, poetes-zoom, poetes plans, poetes multiuniversals, poetes-symbol, poetes en infusió i al bany maria, poetes-telèfon-d'ajuda-al-poeta-divu, poetes mossegada d'Osiris, poetes ai ai ai, poetes all i julivert, poetes de disseny, poetes glacials i xafogosos, poetes del temps i congelats, poetes al major i al minorista, poetes t'he-fet-la-taula (tipus Ted) i poetes desdietats, poetes del dia i poetes crostó de pa, poetes lotus, poetes tasta-olletes, poetes diletants, poetes adamistes i lilithencs, poetes hòstia-consagrada i poetes-heretge, poetes del nord, del sud, de l'est i de l'oest, poetes ebrencats i desebrencats, poetes mal-oratge i poetes gavina-empaita-coloms i poetes de llit de mida italiana, poetes en marxa militar, poetes-que-et-deixen-el-cervell-ple-de-blaus i poetes mata-sans, poetes de culte i pooetes de culte a la incultura, poetes anarco-monàrquics, poetes-llegir-poesia-pot-ser-causa-de-mort, poetes-no-llegir-poesia-augmenta-el-risc-d'impotència...

I és que ja ho deia Valéry que sota el nom de clàssics es confonen tranquil·lament escriptors que deien ben poca cosa. 

Les tàctiques dilatòries dels enamorats serveixen per crear una sala del temps que els permet oblidar-se del món que no és el seu; els poetes que persegueixen la bellesa pretenen posar en ordre aquest món per saltar-se les sales d'espera i afanyar-se a fer tangible la seua vàlua en un terreny tan noble. El poetes epígons es pensen que tenen cames i braços auxiliars per si fallés la pota principal, els poetes silenciosos són els que fan poca fressa i també hi ha poetes que confessen que hi ha poetes angoixats. Els poetes capellanescos es volen fer escoltar i els menestrals llancen pamflets als claustres i els poetes borsaics mesuren l'oferta del mercat. Hi ha poetes abstractes que es fan dir místics, també. Els poetes tel·lúrics, de vegades, es rebolquen al fang i es tornen de terra o de pedra... Els més melòmans acaben estimant els poetes de l'hora exquisida i es fan arbres. Els poetes aranya empaiten els poetes formiga i només els poetes vacunats poden eliminar les plagues de poetes tòxics i empeltats. Però els més autèntics són els poetes de carrer estret, els que són jardiners a pesar del fred, són poetes plens de pessics que humitegen els llavis davant la bellesa d'un vers sense sofrences ni  abatiments.