Saber estar sol és un art, tot pot esdevindre un art: fer marges de pedra, clavar una pilota a la xarxa, llaurar la terra, fer fermalls de feltre i escurçar la vora d'uns pantalons... Però el que realment faig bé és estar sola. Ho faig tan bé que la casa s'omple d'una olor com de pastís de brossat amb la base de galeta triturada barrejada amb mantega. Deu ser que tinc una vocació per estar sola igual que Sylvia la tenia per morir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada