microconte: Converses inútils però genials
Havia tornat del viatge de Londres i la petita Nur li explicava entusiasmada tots els llocs que havia visitat: Hyde park, el parlament anglès, l'edifici Gherkin i davant l'església de santa Margaret Lothbury, London bridge...
Es va anar desinflant pel poc entusiasme del seu interlocutor. Al principi creia que ho feia per maldat i enveja però el Nil escoltava sense curiositat perquè tenia un pensament molt propi que s'autogestionava de manera íntima i personal. M'escoltava amb les orelles però tota la resta de la seua persona estava pendent de tot el que hi havia al seu voltant. Us heu preguntat mai per què ens envolten tantes converses inútils?
Tan bon punt pogués anar-hi ell, deixarien de ser punts borrosos i sense llum.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada