microconte: Febre
La febre no l'abandona des de fa un mes. El seu amic Greco ja no s'asseu amb ell i prefereix estar amb aquell poca-solta de rialleta de conill del Lunco. La febre persisteix cada vegada que ha de tornar a l'escola perquè el Greco no li dedica gens de temps i sembla que aquells espais que compartien s'han difuminat com la pantalla de l'ordinador quan se li exhaureix la bateria.
Es nota amb dècimes i ha filat que cada vegada ells dos són més iguals: miren igual, se'n riuen igual i han acabat per no fer res tots dos. Tot igual. Quan hi pensa, la febre li puja considerablement i, si s'hi concentra, de vegades el cor li fa com una mena d'espetec al centre mateix que sembla un tret de pistola sec. Li dol que el Greco ja no vulgue compartir cap hora amb ell i sembla com si l'amic d'abans l'haguessen sacrificat i darrera el pupitre només es troba la cara dos conills riallers que li vénen ganes d'escanyar i posar-los a la pica cap per avall.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada