microconte: Quadres
La por ve d'una sola cosa i és vella, molt vella. Em ve des que el sento que s'allunya. Cada vegada que ens separem noto com si perdés algun fermall o penjoll difícil de recuperar. Cada vegada que em perdo aquells trossets de la seua vida, tinc la sensació que també perdo trossets de la meua. Sé que arribarà un dia que seran fragments molt petits, com aquelles figures geomètriques de Piet Modrian que cada vegada van minvant. El dia que ja no em trobi en aquell quadre, aquell mateix dia esdevindràs un home i jo hauré començat a morir dintre del quadret més minúscul, fill meu...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada