microrelat: Geisha
Té la cara inflada del somni profund. Els cabells esbullats i la mirada buida. Una dutxa pot traure la capa de greix del somni malaltís que li fa difuminar tota la seua vida i la converteix gairebé en una bola feta d'alè de mona, en pluja de confeti de color argentat... Al matí, a pesar de no poder articular cap discurs raonable a causa de la veu de cassalla que se li queda com empastifada a la llengua, guspiregen amb desmesura aquells ullets ametllats que li donen un aire de geisha decepcionada i solitària.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada