Una qüestió de fe

 

Relat: Una qüestió de fe

 

Quan es perd la fe s’apaguen els llums que dansen com fanalets d’estiu i retorna la desesperança de creure que potser res era el que hom pensava. Quan es perd la fe apareix la remor sàvia que estronca els desencisos acumulats al llarg del camí. És llavors que no podem enganyar segons qui i podem llegir la por en els ulls d’altri. Quan es perd la fe tenim sensació de voler buscar la certesa d’allò que ens envolta i fem la revolució amb una força secreta que sobrepassa els mots i fins i tot la nostra ànima.

 Avui he vist plorar els meus pares pensant que el diable havia sortit del meu cos, perquè m’havien practicat una mena d’exorcisme purificador que aconseguia fer sortir la filla que havien somiat, la filla que encaixava en els seus somnis, la filla que ells havien dissenyat en l’interior més pregon.

Després de diversos fracassos estrepitosos amb els fills, la parella, les amistats, la feina i l'honor he alliberat l’ànima i es trenca tot allò obscur. L’espill es recompon a partir dels milers de bocins i la fe de ser millors persones en un món tan fi com el paper de cigarreta, com el fum que s’enlaira i després es perd en l’amplitud de la cambra, retorna per instal·lar-se com aquell que retorna a la placidesa tova de la butaca de lectura.