El pecat de llegir

 

 Relat: El pecat de llegir

Aquell mercat fou la primera construcció de ferro que es va edificar a la ciutat, després li seguiren el de sant Antoni, el de la Concepció, d'Hostafrancs, Llibertat i Unió, entre altres. A la resta de les ciutats europees els mercats anaven creixent perquè la venda bàsicament de productes agrícoles a l'engròs embussaven els mercats centrals. El ferro sempre ha casat molt bé amb el caràcter d'aquest petit país d'elegància britànica i frescor mediterrània. 

Com que és un espai força obert i el febrer ventós es filtra per les entrades de l'edifici, conservo l'abric i els guants. Em noto la cara tibant com si m'haguessin estirat tota la pell i busco el recer dels panells exposats.

Només els necis són capaços de censurar i si, a més, creuen que posseeixen la veritat absoluta llavors es poden produir situacions lamentables. 

Diviso un panell curiós, bé tots ho són, de l'exposició Vermell de censura. És el panell dels contes prohibits. A les nits sempre ens inventem algun conte amb la petita i, de vegades, em retinc de fer volar massa la imaginació per no produir-li somnis massa estranys. Ara em sorprèn que Perrault, l’autor de la Caputxeta més atàvica, hagués de ser inculpat per fer apologia del canibalisme i la sexualitat morbosa. Els Grimm ho dissimularen força bé, tot i que es mantenen tics perniciosos i desenllaços massa vehements en un conte carregat de simbologia. No em puc avenir que als EUA el prohibissin perquè la dolça infanta portés una beguda alcohòlica al cistell de puntes càndides.

 Al davant meu hi ha una dona extremadament interessant que llueix una capa de color pruna i està llegint el panell d’un altre llibre infantil prohibit per fer al·lusions agosarades de l’acte de la masturbació. Estic pensant que Carroll i la seua Alícia es partirien el cul de riure si foren conscients dels estralls de la censura.

 Ara m’imagino la dona interessantíssima sense la capa color de pruna i creix la meua excitació, segurament la culpa dels meus pensaments pecaminosos, la tinguen totes les lectures que la meua mare em va infondre de petit del llit estant. Miro cap al cel i li dedico una llambregada d’agraïment.

A la nit començarem una altra lectura amb la petita, segurament la de El Petit Príncep. Em tranquil·litza pensar que serà bàsic per a convertir-la en una adulta irresponsable i lliure.