Relat: Ashti, òrfena de pau
Avui han estat les eleccions generals a Turquia i jo estic plorant pel meu estimat Jir.
Sóc de Diyarbakir, una ciutat situada al sud-est de Turquia. La majoria dels que vivim ací som d’origen kurd, és a dir,ciutadans turcs força controvertits. A la meua mare sempre li he sentit dir
que els kurds hem estat de lloguer en els diferents països on hem viscut perquè
mai hem tingut casa pròpia.
Jir ja no pot dir res, Jir galopa entre
els núvols de pols de Diyarbakir... Ahir semblava que feia la migdiada i la
seua cara paradoxalment feia un gest de complaença. Els homes avariciosos i
cruels se l’han emportat lluny de mi i de la nostra esperada filla. Avui li hem
fet tots els honors en una cerimònia plena de tulipes blanques i olor d’incens.
Ha estat breu i només he plorat en el moment que una tulipa ha caigut al terra
i el seu subtil soroll m’ha recordat al descloure dels seus llavis quan em feia l’amor.
Sortint de l’enterrament he tingut la
fortalesa d’anar a les urnes. He tornat a plorar, però m’he aguantat les llàgrimes
fins a la sortida del col·legi electoral. Al llindar de la porta no les podia
contenir i l’ofec ferreny de la gola em tenallava les passes. Malgrat tot, he
mirat al cel nítid d’avui i li he promès dues coses al meu estimat Jir: els kurds entraríem al parlament turc i així
Erdogan, el golut de poder executiu, no
podria reformar la constitució per reforçar el seu autoritarisme i la
nostra filla s’anomenaria Ashti que vol dir “pau” en altres llengües.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada