Microreflexió: Ganivet de fe
Ai las, l'art ens torna egocèntrics, neuròtics, delinqüents barroers i ens cal esporgar tot el que hi ha ben endins en les pregoneses de la nostra consciència. Em fas arribar un missatge críptic, difícil de digerir, agosarat, colpidor... Quants ganivets has hagut de suportar al bell mig del cor, quants somnis perduts i quantes injúries hauràs patit!! Em confesses que has perdut l'esma i que no et veus a cap espill, que t'envolten aus carronyeres i que tens dolor de fel a la pell i als ossos. Els ulls sota les lents es tornen afamats i la pena t'estripa el rostre amarat de desconsol. La ira, l'odi i el turment et tenallen el cap i gaudeixes impúdicament de tindre la presa dintre la gàbia...
No et desconsoles així, no et castigues més... L'edat de la innocència ja fa temps que va esmunyir-se. El cor s'ha entumit i l'amor se'ns arronsa com un monyó gangrenat. Ni tu ets un llop ni jo una musa, simplement ens busquem a través dels mots...
Sents la remor de l'aigua? És tan suau el seu soroll que és capaç de revifar la fe perduda. El mar, els núvols i la terra em retornen a tu, al teus bells acords. Mai he perdut el nord però et confesso que la raó i els principis fa temps que han galopat cap a altres INDRETS. T'escric tot això amb pols ben ferm, sincera i generosa.Tinc l'esperança que retornaran els teus mots cap a mi, estimada poesia...
Sents la remor de l'aigua? És tan suau el seu soroll que és capaç de revifar la fe perduda. El mar, els núvols i la terra em retornen a tu, al teus bells acords. Mai he perdut el nord però et confesso que la raó i els principis fa temps que han galopat cap a altres INDRETS. T'escric tot això amb pols ben ferm, sincera i generosa.Tinc l'esperança que retornaran els teus mots cap a mi, estimada poesia...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada