microrelat: El mar
Només vaig al seu encontre a les nits, a la claror hi ha massa gent i no ho entendrien... A mi m'agrada trobar-me amb ell nua, completament nua i ell m'espera també així. Comença a acaronar-me els turmell amb aquella delicadesa líquida que em fa sentir calfreds des del melic fins als polsos. Va pujant una mena de glopada freda i embruixada pels genolls, les cuixes i, quan arriba a la cintura, em pren amb el seu braç envellutat i dolç i xucla els pits i s'arrapa al coll prement ben fort els muscles. I sento com resa el meu nom, entre el soroll de les onades: Susanna, Susanna... El meu amant de les nits perdudes, el meu mar de Comala...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada