REVOLUCIÓ

 

El sistema els ha engolit. És la manera que té per a ofegar-los, per a sotmetre’ls. Fa un dia radiant de setembre, a l’exterior hi ha persones desdibuixades, sense un perfil ferm. Els que són susceptibles de pensar estan a dintre una mar de dades digitals que els despisten del seu objectiu. Els volen esgotats, sense forces per a poder-se rebel·lar. Al funcionariat se’ls eleva el poder adquisitiu i es tornen més obedients al sistema, encadenats al seu món feliç. Hi ha persones semi-lliures que ja no saben contra què rebel·lar-se ni com viure diferent.

Il·lusòriament són personatges independents, autònoms i singulars en un món que domina tota la seua vida i, immersos en aquest atzucac, no troben cap altra manera de viure. El gaudi s’ha tornat breu, puntual i efímer. Tenen petites parcel·les de llibertat, tanmateix són un miratge, un frau.

A no ser que la pell els salvi i la insurrecció sigui mantenir-se sense gàbies ni brides al costat de la pena, del naufragi, de la por, de la perplexitat, del misteri, de la incertesa. I que els valgui l'amor per parlar de lligams però lligams sense marques, amb estadis més humans.

Avui, ja ho veieu, estan de revolució però col·lectiva, sense dimensions digitals, sense murs tecnològics, només pell a pell, amb total militància i convincents en la lluita per malmetre la desafecció de l'ull humà. 

Rebeldía y obediencia: una dualidad necesaria

Tan bonica i tirana de Blanca Llum Vidal