UN PES A DINTRE

UN PES A DINTRE

Aleshores va traure's aquell vestit fet de pinyes diminutes i el va plegar al costat d'una pedra de  malalt envoltada d'arena. A la tarda el sol feia lluir l'aigua de mar com si li posés lluernes a sobre de cada coll i la mar prenia un color que semblava fet d'una toia rodona de núvia. Les envestides a la voreta mateix es convertien en una dansa monòtona i adormidora. Ja no s'estenia a sobre la terra perquè després li costava déu i ajuda incorporar-se i havia de fer un balanceig ridícul que la posava trista a la vora de la mort. El pes que duia a dintre sovint se li menjava les olors i els sorolls i ella es concentrava en una d'aquelles pinyes capgirades del vestit. Per sobre del color groc va percebre un insecte diminut, possiblement una formiga, i llavors va començar a pensar en quin moment s'aixecaria i entraria a l'aigua. Va pensar que si aquell formícid entrés a l'aigua mai més en sortiria i l'observava atentament com feia rutes incomprensibles entre els dibuixos de la roba, potser també portava el misteri d'un pes a dintre que no la deixava avançar amb determinació ni a penes respirar.