LA FAM D'UN HOME

MICRORRELAT: LA FAM D'UN HOME

M'estimava com un esclau, com un boig, com un captaire. No sé pas per què. Pregunta-li a la pols del camí, a les fulles que cauen, al misteriós Déu de la vida, ningú entén aquestes coses. Jo no li vaig donar res, res li vaig donar i ell encara m'ho agraïa. I jo li vaig dir: "Dóna'm la teua pau i la teua raó!"I ell plorant es va lamentar que no li demanés la seua vida...