El temps no et dirà res, absolutament res. Ara bé, si un matí de setembre, fent-te l'esmorzar, sobtadament sentes a prop de l'estómac com una mena de pes de bala per allò que pensaves que podia ser i ha esdevingut un fracàs, donat per satisfet... Podràs tornar a sentir la solitud i ella et portarà poemes preciosos i allí el pes de la bala es fondrà com el sucre que t'havies posat al cafè. D'aleshores ençà, tornaràs a creure en un amor que fa anys que esperes i tornaràs a confiar que el temps pugue donar-te un cop de mà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada