La lenitat dels dies

microrelat: La lenitat dels dies

Des de la finestra em sorprenen les corbes sinuoses dels camins que marquen uniformement les vides dels hòmens. Tot és tan previsible i establert... Res del que ens pot causar alegria pot esdevenir real i, si ho és, triga tant que acaba sent un triomf nostàlgic i trist, carregat de fracassos i cansat. L'esperit es dilueix amb la lenitat dels dies que van perdonant les nostres faltes amb un desmenjament rosegador. Potser Déu és així de tediós, tediós com la pluja d'ahir a la tarda, no ho podem saber...

Inclassificable

micropinió: Inclassificable

 

 

Conec, de fa poc, un senyor escriptor molt culte, però sovint es fa passar per un tronxo de col. Se li dóna bé fer l'enze fent veure que no s'assabenta de res  i sincerament li importa un rave que te n'hagis adonat, d'això. Un dia li vaig sentir a dir que mai t'has de prendre massa seriosament a tu mateix, és la pitjor cosa que pots fer davant la resta perquè, si algú nota una espurna de visió magnificada, desequilibrada i excessivament enamorada del teu ego, llavors has begut oli, company. La saviesa de J.M.B. precisament li ve d'aquest posat sorneguer que li permet fer la seua vida sense qüestionar la de la resta. Inclassificable.

Llàcoves

microconte: Llàcoves

La humiliació m'envaí de cop. M'havia equivocat tantes vegades en aquesta vida; havia valgut la pena passar tantes i tantes hores davant dels llibres? Em repetia que una memòria que transita entre llàcoves no és vàlida per resoldre cap qüestió d'envergadura. L'únic consol que em resta és pensar que la vanitat d'esperit, la fe infal·lible i la veritat absoluta són pròpies del dimoni.

El perill de ser dona avui

microConte: El perill de ser dona avui 

Em van fer dona per estar davant de l'aigüera, per esbandir els plats, per bullir somnis, per netejar rimes, per enllustrar aquell vers lasciu que em torba, per mostrar la sina que regalima de gotetes tímides per l'emoció de poder mantenir l'aplom després de llegir un bell poema.

Mentides poetoses

microContes: Mentides poetoses

Heu sentit mai el plaer de llegir un poema i pensar que s'ha escrit tot just pensant en vós. Hi ha poetes que sembla que tinguen un únic lector i ho fan tan afectuosament que ningú hauria dit que el van fer només pensant en l'impacte de les imatges i en la simetria de les sinestèsies. Quan s'estima malament sol passar això... Llavors,  resulta que en aquell vers només hi havia el quequejar dels ocells arrapats als fils de la llum. 

El nostre xiuxiueig no va despertar cap rellotge

microconte: El nostre xiuxiueig no va despertar cap rellotge

És possible actuar sense por i confessar en una nit, que ja és lluny, que tenies un altre amor? Per això m'he allunyat i he marxat perquè em persegueix el somni on apareixes tu i el nom de la teua antiga amant esculpit en un rellotge...

W.H. Auden

microConte: W.H.Auden

El temps no et dirà res, absolutament res. Ara bé, si un matí de setembre, fent-te l'esmorzar, sobtadament sentes a prop de l'estómac com una mena de pes de bala per allò que pensaves que podia ser i ha esdevingut un fracàs, donat per satisfet... Podràs tornar a sentir la solitud i ella et portarà poemes preciosos i allí el pes de la bala es fondrà com el sucre que t'havies posat al cafè. D'aleshores ençà, tornaràs a creure en un amor que fa anys que esperes i tornaràs a confiar que el temps pugue donar-te un cop de mà.

Cartes corínties

microConte: Cartes corínties

Va entrar a la cambra secreta, la que els hòmens guarden amb cadenat perquè ni ells mateixos s'atreveixen a entrar-hi de ple. Aquella que permet furgar en allò més íntim, més amagat... Només la consciència callada pot conèixer el més íntim d'un mateix i un cop s'hagi desvetllat s'ha de tornar a tancar de manera delicada i lenta com aquelles ferides que els cal temps per deixar de supurar...

Quan es té la gosadia de fer això, un deixa de fer el savi i és el moment de poder parlar amb  Déu i es té l'esperança que els mots puguen vèncer tots els planys. Amèn.

He vist com es bressolava

microConte: He vist com es bressolava

És possible viure dins d'una habitació i observar durant dues hores llargues com es bressola l'herba amb l'alenar estrafet del vent?

L'aigua, la terra, la pau, l'amor i els ocells vénen amb la set, els oceans, les batalles, els records i les neus. No ho sabíeu? No podíeu arribar a pensar que la distracció i el fet de badar contínuament us pot portar a pensar en la indeleble fragilitat i delicadesa d'allò més petit?

Quants secrets que havia guardat en aquells passadissos misteriosos i ara, de cop, els vaig creuant amb l'esperança que esbrinaré quin impuls fa aixecar un falcó d'una roca.