AMB DESIG

 

AMB DESIG

                           

“Doncs jo veig igual l’amor. És el mateix sentiment el que, amb diversa intensitat, em lliga a tot el que m’estimo. Ara bé, en cada cas, aquest únic amor pren una particular coloració. Al pare se l’estima amb respecte, al germà amb companyonia, a Déu amb esgarrifança, al fill se’l deu estimar amb orgull, a la dona se l’estima amb desig”.

Soc el teu desig quan em dius que ens hem d'escriure més sovint, quan em parles de la lluna, quan t'encises amb Torres, quan et recordo una cançó, quan t'oblides que estic esperant una resposta, quan em dius que em trucaràs, quan el dia lluminós et torna tebi, quan veus als núvols el nostre amor... 

Som els dos personatges que es troben a la serra i voleien lliures com falzies. Caldrà deixar de viure en paral·lel i et seré pàtria amiga, batec suau, somni de la teua aigua, verd de pau... No triguis, amor, la terra de xiprers i palmes s'acosta.

ENCANTERI

Ens vam asseure, tenia fred i em van vindre ganes de donar-li calor. Vam buscar un lloc més càlid i, a mi, només se'm va acudir d'instal·lar-me en aquell encanteri verd que em desfullava.

GERANI

 GERANI

Les fulles dels geranis et deixen una olor aspra a les mans. Hi ha olors que una nena de tretze anys no hauria de sentir mai. Els ulls envermellits i les boques mullades són un símbol de perill. La lluna sol advertir-los i ens envia un fred que ens fa entrar en una altra mena de vida. Els geranis són bells però les seues fulles són agres. Magalí es neteja els peus amb aquelles llàgrimes i se les eixuga amb els propis cabells que tenen la dolçor de la innocència encara. 

 KINTSUGI

Recollia el glaç amb la traça de qui no ha fet altra cosa, com qui viu en una casa buida de gots esbroquellats. Hi ha llocs que ens retornen l’agresa dels espills. Hi ha silencis que són com goles mutilades. Només la crueldat ens salva d’aquest món que tremola de cames i escampa la saó al ventre de les dones. Volar sense destinació pot fer més gràcil l’au i encaixar els trossos malmesos és una proesa.

 FULLA

Hi ha la condició dels homes que s’entesten a viure entre les roques i no hi ha ningú que els pugui socórrer perquè els desvaris acaben formant part de la realitat i són com cercles de sang. Tot es torna de sal i se’ns mor a les mans una fulla d’abril que no ha sabut amarar-se d'aigua de pluja.

 LLAVORS

Tot és mesquí fins al punt de tancar les llavors en capses premsades i no deixar-les créixer per venjança a tot el que germina.

 MANS GLAÇADES

Percudim els punys i descalços sentim aquell fred a la nuca que només ens el podem traure amb la guspira de la paraula que fa rodar els malsons. Hi ha requestes que són cinyells de la memòria i les mans glaçades ens recorden l’escalf del sol que per art de bruixeria es fon amb el capvespre.